Via ferrata del Roc d'Esquers, 26 de juny del 2011

29 de juny 2011

0 comentaris
És diumenge, tenim mandra i com que sabem que la via ferrata que hem escollit no és molt llarga, fem una bona estona de mandres a la furgo, que si està la mar de bé.
Finalment ens llevem i baixem fins al Pont de la Plana on deixarem el cotxe.
Amb 10 min ja som a peu de via, i ens equipem. Mentrestant arriben 4 persones més, que sortiran immediatament darrera nostra.
Al principi ens toca l'ombra per sort. És bastant vertical i algun pas una mica extraplomat que obliga a tirar fort de braços.

Sortim ja al sol, i amb vistes d'Escaldes bastant xules.


La calor ens ofega, i començem a estar cansats. Decidim parar per ganyipar, i deixem que l'altre grup ens avanci.


Continuem amb un tram on predominen les cadenes per fer tracció de braços i progressar per llastres. Després un tram molt vertical i una altre extraplom, i finalment arribem al pont tibetà. És molt curt i es passa molt bé.

Una estona més i ja s'acaba la ferrata. ara ens queda caminar 20 min fins al Coll Jovell. Des d'aquí seguim el GR 11 fins a Ramió i deprés el GR 7 passant per Entremesaigües fins al pont Sassanat. Des d'aquí uns 10 minuts més i arribem al cotxe morts de calor.

Sargantana
Hem disfrutat molt, i avui sí que era del nostre nivell.

Intent Cresta del Gargantillar, 25 de juny del 2011

0 comentaris
Després d'haver menjat la coca amb xocolata desfeta de casa els tiets, i d'haver fet el dinar per celebrar totes les celebracions del maig i juny, hem marxat cap a Andorra per passar el cap de setmana.
Hem anat a dormir al final de la carretera dels Cortals d'Encamp, on hi ha una estació intermitja del funicamp, i encara hi feia fresqueta.
El dissabte hem començat a pujar cap al refugi d'Ensangents, on després de perdren's una mica volent seguir el track que havíem marcat amb el mapa de l'Alpina, hem decidit seguir les indicacions del camí, i així hem arribat còmodament al refugi, on hem parat una estona per esmorzar.


Des d'aquí ja hem vist la cresta, que es veu una primera part més difícil i després ja sembla més senzilla.

Ens hem enfilat fins a un collet que marca la guia, i després d'encordar-nos hem començat a progressar.



De seguida hem vist que potser era una mica massa difícil per nosaltres, i tot i que hem provat de saltar algun tram per sota, i tornar a enfilar la cresta, hem decidit baixar per l'altra banda cap a la Coma dels Llops.


Posant els peus en remull.
Fins a baix als Llacs secs, ha sigut molt bonic, però a partir d'aquí el camí s'ha perdut i hem anat una bona estona caminant per sobre els rododèndroms com dues cabretes, fins que poc abans del Pas de la Clau hem tornat a recuperar el camí, i llavors ja ha sigut flors i violes fins al cotxe.

Travessant el riu pel Pas de la Clau
Després de desasuar-nos i descansar una estona i de fer els estiraments, hem decidit baixar fins a Escaldes on hem anat a l'Alpesport a comprar un mapa nou d'Andorra. Llavors hem pujat fins al llac d'Engolasters on pasarem la nit a l'aparcament. Com que encara és d'hora, decidim donar la volta tot passejant pel llac.

Mont Perdut, 12/06/11

20 de juny 2011

0 comentaris
Aquesta ha sigut la primera sortida que hem fet amb la furgoneta nova.
Hem triat anar a fer el Mont Perdut fent un recorregut circular.
Hem marxat el divendres 10/06/11 a la tarda amb el Ramon fins al poble de Nerín, on hem estrenat oficialment el què serà per molts anys el nostre petit "xalet ambulant".

El dissabte ens hem llevat a les 7h i després d'esmorzar tranquilament i acabar de fer les motxilles, hem començat a caminar a les 9h seguint el GR 15, en direcció al O Portiello passant per Sercué i  baixar així al Canyó d'Añisclo.

Arribant a Sercué


Entrada la Canyó d'Añisclo

Un cop a baix hem anat pujant fins a Fuen Blanca, gaudint d'un paisatge molt bonic.

Miquel al Canyó d'Añisclo

Canyó d'Añisclo

Arribant a Fuen Blanca

Fuen Blanca
Hem dinat a Fuen Blanca, i llavors hem seguit el GR 11 pujant per l'Oest pel Barranco de Arrablo fins al Collado Superior de Arrablo o de Fuen Blanca.

Miquel a Fuen Blanca

Ramon al Barranco de Arrablo

Barranco de Arrablo
Collado superior de Arrablo o de Góriz
Des d'aquí en lleuger descens fins al refugi de Góriz, on hem descansat, ens hem instal.lat i hem sopat.

Refugi de Góriz
Diumenge hem matinat i després d'esmorzar hem començat a pujar cap al Llac Gelat, amb un bon dia i bones vistes de la Vall d'Ordesa.

Ramon i Vall d'Ordesa al fons

Cilindre

Eli pujant al Llac Gelat
 Des del Llac Gelat hem començat a pujar pel llom i després per l'escupidera, on s'ha començat a tapar el dia, arribant fins a dalt del Mont Perdut 3.355m.

Mont Perdut i escupidera

Ramon pujant l'escupidera

Miquel, Eli i Ramon dalt del Mont Perdut
De baixada el dia ja s'ha començat a tapar més i amenaçava de pluja. Hem dinat 1 hora abans del refugi, i un cop allà, hem refet la motxilla i hem continuat la baixada fins a Nerín. Hem anat fins al Collado Gordo, deprés fins al Cuello Arenas, i des d'aquí hem baixat per un senderó  molt bonic que va tallant la pista fins a Nerín, on hem arribat una mica cansats.

Caminet des de Cuello Arenas a Nerín.
I després de sopar, hem tornat al nostre hotelet de primera.

Hotelet 5 estrelles, esteu tots convidats.


1r dia: desnivell pujada 1.000m
            desnivell baixada 100m

2n dia: desnivell pujada: 1.150m
            desnivell baixada: 2.050m

Castellgalí, 4/06/11

4 de juny 2011

0 comentaris
Avui hem fet una sortida de btt amb doble objectiu: anar provant el genoll de l'Eli amb la bici, i buscar un lloc des d'on fer la foto de Montserrat que volem pel menjador.
Hem triat una ruta que surt des de Manresa i va fins a Castellgalí pel costat de la carretera, i torna a Manresa per la banda oest. (Hem escurçat la ruta 1108 de la web Cicloide).
Hem marxat tard de casa, i hem arribat a Manresa a les 11:30h, i després de dubtar si sortíem o no pel temps, hem decidit provar-ho. Tot i així als 15 minuts ens hem hagut de refugiar sota el pont.

El primer tram és molt urbanitzat, i llavors seguiex el camí de Sant Jaume que passa per Monserrat fins a Castellgalí. Des d'aquí, un cop surts de les urbanitzacions ja millora, i és per aquí per on vindrem a fer la foto.
A partir d'aquí ens ha tornat a ploure dos cops més. El primer molt curt només ha donat temps d'entrar a l'aixopluc.

Però el segon ha durat ben bé una hora plovent a bots i a barrals, i miraculosament estàvem al costat d'un xiriguito abandonat que ens ha anat de maravella.


Quan ha parat, hem continuat, i ens hem trobat uns cucs de terra gegants. Sort que els del nostre compostador no són d'aquesta mida!!!


Finalment, hem arribat de nou a Manresa, una mica molls, ja que ha seguit plovent  tota la resta del camí, i ens hem jalat la Kirch i les cireres. Boníssim!
Amb la tecnologia de Blogger.