Ferrata de Lantosque, 18 d'agost del 2012

18 d’ag. 2012

0 comentaris
Aquesta és la tercera i última ferrata que hem fet aquestes vacances a la zona del Mercantour.
La ferrata de Lantosque és una via que surt del mateix poble de Lantosque i voreja les gorges de la Vésubie que rodegen el poble.
És una via fàcil, i relativament curta, sense casi desnivell. És molt turística, i això es nota en el preu d'accés: 8 € per cap.
Probablment l'estiu no és el millor moment, perquè els rius baixen poc i treu una mica de l'encant de les gorges. Tot i així hem disfrutat.
 Ressenya oficial: escolliu el llibret de ferrates, i és la nº 4)



Travessant l'enorme bloc a la confluència de les gorges de la Vésubie

Darrer pont, força aeri. És l'alternativa a la tirolina.

Carreró de Lantosque

Travessa de la Vallé des Merveilles i Mont Clapier (3.045m)

15 d’ag. 2012

0 comentaris
Volem conèixer la Vallé des Merveilles i ens proposem fer-ho amb travessa de tres dies i pujant al cim del Mont Clapier.
Sortim el dimecres 15 des del Pont du Countet (1.692m), al final de la carretera D171 que puja per la Vall de Gordolasque, i ens enfilem per la solitària Vallon de l'Empuonrame seguint el camí marcat fins al Pas de l'Arpette (2.511m).
Bouquetins pujant al Pas de l'Arpette

Pujant al Pas de l'Arpette

Pas de l'Arpette
Des d'aquí baixem cap a l'est fins al Refuge des Merveilles (2.130m), al costat del Lac Long. Nosaltres plantem la tenda als plans del costat i farem els àpats al refugi.
Refuge des Merveilles i Lac Long


Desmuntant la tenda de bon matí.
L'endemà, retrocedim fins a l'entrada de la Vallée des Merveilles, on seguim el GR 52 en direcció nord. Aquí veiem alguns dels gravats de l'edat de bronze.

Ens enfilem al coll Baisse de Valmasque (2.549m), des d'on veiem al nord el Lac du Basto.
Seguim el GR 52 per roquissar en direcció al coll Baisse du Basto.
Mont Bego a la dreta i Baisse de Valmasque
Des d'aquí veiem el Sommet du Gélas, i el Mont Clapier, que volem pujar demà.
Baisse du Basto. Al fons Sommet du Gélas i Mt.Clapier
Tornem a baixar i seguim el GR 52 fins al Refuge de Nice (2.232m), on plantem la tenda.

El tercer dia al matí pugem al Mont Clapier, de 3.045m, seguint primer un camí que arriba als Lacs du Mt Clapier, i des d'aquí cap a l'oest seguint les fites que ens porten al cim.
Els últims metres de pujada

Mont Bego i Grand Capelet des del cim

Al fons el Sommet du Gélas


Pràcticament estem sols. La baixada la fem pel mateix camí,
Al fons Lac du Fous i Refugi de Nice
i un cop al refugi recollim les coses i continuem avall vorejant el Lac de la Fous.
Lac de la Fous, Refuge de Nice i Mt.Clapier al fons


Un cop travessat, deixem el GR 52 i seguim en direcció sud pel camí que ens acabarà portant de nou al Pont du Countet.

Mapa: IGN 3741 OT, 1:25.000

Ferrata Baus de la Frema, 14 d'agost del 2012

14 d’ag. 2012

0 comentaris
Des del poble de La Colmiane, pugem per una pista fins a l'aparcament, on hi ha l'oficina d'informació i venda de tiquets. Nosaltres paguem 5€ cadascú.

(Ressenya de la via, web del departament francès. S'ha d'escollir el llibret de via ferrata, i és la nº 3)

És una via llarga, de 4:30h, catalogada de difícil, amb 1.600m de longitud, i 570m de desnivell positiu.



A l'alçada de la Balme, hi ha una variant més difícil que va cap a l'esquerre tot travessant un pont de mico. Nosaltres hem escollit aquesta variant, i ens ha fet suar de valent, i patir una mica de braços.
Inici de la variant a la Bauma

Començant a patir de braços

Final de la variant atlètica


Ens hem cansat molt però al final sempre hi ha la recompensa: s'arriba a dalt del Sommet du Baus de la Frema (2.246m), on hi ha una taula d'orientació i bones vistes.
Baus de la Frema, 2.246m
La tornada es fa per un camí  marcat que va primer en direcció oest i s'acaba desviant cap al sud, passant per zones rocoses i de bosc de pi fins que ens acaba portant al parking de sortida.

Somet du Gelá, Mercantour 13/08/12

13 d’ag. 2012

0 comentaris
Avui decidim pujar al Sommet du Gélas, de 3.143m, que és el cim més alt dels Alps Marítims Francesos.
Pugem la  nit anterior amb cotxe fins al Refuge la Madone de Fenestre (1.903m), on demanem al guarda  que ens marqui el camí sobre el mapa.
Sortim ben d'hora  en direcció al Lac de Fenestre i  després d'una hora aprox, al punt  on hi ha una roca molt gran sola, ens desviem a la dreta, primer per un sender i després seguint marques i fites. Passem pel Lac Mort (2.527m) i pel Lac Blanc (2.665m), en direcció a un coll que queda a l'aresta sud del Somet du Gelas.
Així, fins aquí, tot el camí només veiem la cara oest del cim, quedant-nos amagada la cara est on hi ha el coluar est per on s'ha de pujar  fins al coll entre el cim nord i el sud.

Cara oest, amb el collet a la dreta

Un cop travessat el coll, encara en direcció est (per evitar les possibles caigudes de pedres de les parets) ens dirigim cap al fons del plató, a la base del Balcon du Gélas.
Pel camí veiem varis bouquetins, que s'ens acosten moltíssim, buscant menjar a les motxilles.

Des d'aquí, ens dirigim cap a la base de la imponent canal.
Canal, amb el cim Nord a la dreta

Al mig hi ha un ressalt que voregem per la dreta, i al cap d'una estona arribem a la Selle du Gélas, i des d'aquí cap a la dreta i amb una mica més de grimpada, acabem arribant al la Cime Nord du Gélas, de 3.143m, on hi ha la imatge de la Madone de Fenestra i una gran creu.

Baixem amb molt de compte pel mateix camí.
Des del collet entre els dos cims, es veu la pujada al fons


Desnivell: 1.240m

Circuit des Adus, Mercantour. Agost 2012

12 d’ag. 2012

0 comentaris
Avui és el segon dia, i després de fer la ferrata de la Peille, ens dirigim amb cotxe fins al poble de St. Martin de Vessubie, on farem el nostre punt base de la resta de dies.
Com que arribem ja a mig matí, decidim fer una excursió curta des del Llac de Le Boreon.
Pugem cap al Col de Salèse seguint el GR52,
Curiosa formació dels troncs que semblen un drac


i des d'allà ens dirigim cap al Col de la Vallete

on podem veure ja els  cims més alts del Mercantour.

Tornem al parking passant pel Lac des Adus.

Via ferrata l'Escale de La Peille, agost 2012

11 d’ag. 2012

0 comentaris
Aquesta és la primera entrada que fem de les nostres vacances d'aquest estiu.
Hem anat a França al Parc Nacional del Mercantour, concretament a la vall de la Vessubie, on hem fet vies ferrates i excursions durant una setmana.
Hem trobat una web amb una informació molt útil de ressenyes vàries, que són els llibrets que pots trobar també a les oficines de turisme:

Poble de Peille
Aquesta via ferrata, com les altres que hem fet durant les vacances són de pagament. Ha costat 3€ per cap, però realment ha valgut molt la pena. Hem hagut d'anar fins al poble de La Peille, a 26 km al NE de Niça, i només visitar el poble ja val la pena. El tiket el compres al Bar l'Absinthe, on també pots llogar el material necessari, i llavors ja fas la ferrata sortint del mateix poble.
Comences amb un caminet que baixa fins a la primera passarella, per continuar per una paret que està just a sota el poble, on ja hi comença a haver algun tram molt curt una mica extraplomat, i finalment acabes arribant a una altra passarella que està uns quants metres per sobre de la primera.



La segona part, primer es fa per la paret de sota la carretera, i després acabes passant per sobre un dels ponts de la carretera per continuar pujant per la paret. En aquest tram també hi ha algun pas una mica extraplomat que fa suar una mica i un pont de mico.

El millor, però, és la part que entres a una cova de la paret i la travesses per acabar sortint a la paret per un altre forat. I a continuació hi ha la fantàstica xarxa.


Un cop surts de la xarxa la via es divideix: cap a l'esquerra la part més difícil i bastant extraplomada: el Surplomb de la justice, o cap a la dreta més fàcil. Nosaltres hem decidit anar per la part fàcil.
Les dues parts conflueixen abans d'un altre pont de mico que acaba portant a la tirolina final. Nosaltres no vam poder fer la tirolina ja que no llogàven la politja sola. Així que vam sortir per l'alternativa que porta fins a un caminet que amb 10 minuts et torna a portar al poble.

Realment val la pena, i està molt ben equipada. Si mai hi tornem provarem el Surplomb de la justice.
Amb la tecnologia de Blogger.