Estada a Monetier-Les-Bains, Nadal 2011

Aquest Nadal tenim una setmaneta de vacances i l'aprofitem per estar al Briançonais, als Alps francesos.
Hem marxat el dimarts 27 i si tot va bé tornarem el dissabte 31 a la nit. Amb nosaltres ha vingut el Xipi.
Ens estem al càmping municipal de Monetier-LesBains, i la veritat és que està força bé: tenim dutxes super calentes i amb calefacció, i una sala comunal amb taules, cadires, sofàs, saleta per assecar les botes i altres coses, i també amb una llar de foc, i a més wifi gratis. I tot això amb la nostra furgo.

DIMECRES 28 de desembre 2011:
Avui fa molt sol, i seguint les recomanacions d'un dels francesos  amb qui vam compartir ahir la sala comunal, hem anat fins a les pistes d'esquí de fons de Le Laus (1700m), una mica més amunt del poble de Cervieres.

Pistes de fons de Laus

Hi havia força neu, i la idea original era pujar pel mig del bosc on la neu era pols. Hem anat seguint unes traçes pel costat de les pistes de fons, però a mitja sortida ja hem vist que no ens portàven a on volíem anar, sinó al coll de l'Izoard, pasant pel refugi Napoleon.

Al final hem seguit un troç per les pistes de fons fins al coll (2365m) amb unes vistes fantàstiques i sense fred.


Al Col de l'Izoard i l'Arpelin al fons

Des d'allà hem baixat un troç pel mig del bosc tallant les pistes, i després ja seguint la pista de fons que va per la carretera fins a baix. Ha sigut una sortida suau per ser la primera de la temporada, i amb molt bon temps.
Després quan hem tornat, i per inaugurar la temporada hem anat al poble a fer un beure acompanyat de gofres ben dolços.

DIJOUS 29 de desembre 2011:
Avui anirem a fer La Gardiole des de Villard Late. Al matí fa núvol i barrufa bastant, però decidim provar i tirar amunt. Hem anat pujant primer per la carretera nevada, ja que pels marges no hi havia neu fins als Tronchets.

Des d'aquí ja hem tirat amunt pel mig del bosc amb millor neu, però a la que s'ha acabat el bosc el vent bufava de valent, i la neu cada vegada estava més dura i encrostada.

Els últims arbres

Així que nosaltres (amb l'aprovació silenciosa del Xipi) hem decidit que ja era hora de tirar avall.

I quina caca de neu que hem trovat: crosta, dura, tova..... baja que una caca i cada vegada més fred.
Això sí, al final, després de tant vent ha quedat una tarda claríssima, amb unes vistes fantàstiques.

Res, de pet a la dutxa bullint del càmping, i després al poble a comprar pa, vi (pel Xipi), cervesa (pel Miquel) i infusions (pel l'Eli).
Ara estem al costat de la llar de foc, a punt de fer el sopar i sentint l'oloreta del sopar dels italians.
Demà farà mal temps, i em sembla que anirem a pujar pistes amunt fins on arribem.

DIVENDRES 30 de desembre:
Avui ens hem llevat i hem comprovat que les previsions han sigut correctes: ha estat nevant des de mitja nit i s'han acumulat 7 cm de neu nova. Seguiex nevant i està tot tapat.

1r bateig de neu de la furgo

Decidim esmorzar tranquilament i estem una estona al costat de la llar de foc, fins que ens decidim a tornar a agafar els esquís i sortir esquiant des del càmping fins a les pistes d'esquí.

Així hem anat per les pistes de fons fins al poble i des d'allà hem pujat per la pista negra del Trabuc, un total de 700m per neu nova.

Sortint del càmping

Al final hem arribat  a una cafeteria on s'hi estava la mar de bé i hem fet uns cafès i una xocolata.

Llavors hem baixat per la pista negra, a troços per dins del bosc amb una neu pols molt bona, i fins al càmping amb esquís.

Per sopar hem anat a fer unes pizzes al poble, i al tornar hem esat fent petar la xerrada amb els francesos fins ara. Ara cap a dormir i fins demà.

DISSABTE 31 de desembre 2011:
Avui plou i segueix tot ennuvolat. Així que després d'esmorzar decidim tornar cap a Sabadell.
D'aquesta manera, hem pogut fer el sopar de cap d'any a casa els cunyats.
Mireu quin sopar més bo:

Boníssim!!!

MOLT BON ANY 2012!!!!

Ferrata Teletubies i Soler Olmo, 11/12/11

Avui ja estem sols, i després de dormira a Àger ( i també veure el partit del Barça), hem pujat fins a l'aparcament de la Pertussa.

Vistes del Congost de Montrebei des de l'aparcament de la Pertussa

Hem baixat per un caminaet per arribar a l'inici de la ferrata Teletubbies.
Ferrata Teletubbies
És una ferrata curta i molt senzilla, apta per nens. Les vistes del Pantà de Canyelles i de les parets del congost de Montrebei són molt xules.

Miquel al Pas de la Piula

Un cop s'acaba aquesa ferrata, s'enllaça amb la Soler-Olmo, que és una mica més llarga i no gaire més difícil.
Ferrata Soler-Olmo

Al final es pot firmar a una  llibreta de piades molt ben protegida, i el colofó final és sortir a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertussa.

BTT al Montsec de Rubies, 5/12/2001

Aquest serà un cap de setmana de dues activitats, dissabte BTT pel Montsec, i diumenge  via ferrata al Montsec d'Ares, i entre mitg el partit Barça-Madrid.
Així dissabte al matí ens vam trobar amb el Quim i la Cristina a l'entrada de la Vall de Barcedana. Feia bastant fred i encara hi havia força boira baixa.
La ruta la vam treure del Palau Robert, i havia de ser tot per pista cara amunt i tornar pel matiex lloc.
Link al Palau Robert

Per la Vall de Barcedana

Mitja hora abans d'arribar a l'Hostal Roig ens va passar una cosa que encara no ens havia passat mai: de tant fang que hi havia, la roda va quedar tant rebossada que  perquè no passava pel fre. Vam necessitar més d'1h per sortir d'aquell troç i llavors netejar les rodes.

Plens de fang

Vistes del Montsec d'Ares arribant a l'Hostal Roig

Des de l'Hostal Roig el camí girava i la pista ja es convertia en un camí no tant ample i més rocós.

No vam tenir temps d'arribar a dalt a la Portell Blanca, i de tornada vam decidir baixar per la carretera ja que no volíem tornar a passar pel fang.

Una bona ruta per repetir, i sobretot des de l'Hostal Roig amunt.

27.11.11 BTT per St. Quirze Safaja

Avui hem anat a fer BTT pels voltants de St. Quirze Safaja. Ha fet bon dia per l' epoca que estem. Un pel fred a l' inici, pero al cap de poc, ja ens hem anat escalfant.
Al final han sigut 31 km.

Track, pendent de quan me'l passin...

Mauberme, 30 d'octubre de 2011

Aquest cap de setmana hem anat a la Vall d'Aran a pujar el Mauberme.
Cap dels dos no hi havia estat, i ja feia temps que ens rondava pel cap.
Vam marxar el disabte de Sabadell fins a Bagergue on vam agafar la pista que puja per la Vall d'Unyola durant 7 km fins al punt on es desvia el GR, una mica més amunt de la Borda de Callaus.
Diumenge al matí hem pujat tot xino xano per un camí molt còmode fins al Llac de Montoliu, on hem tingut unes vistes fantàstiques del Mauberme reflexades al llac.

Pincela?

Aneto i Maladetes

Mauberme

Des d'aquí hem deixat el GR a la dreta i hem seguit a l'esquerre un camí amb marques grogues i fites que va pujant cap a la paret rocosa del Mauberme fins que salta un collet a l'altre banda. Aquest camí continua amb fites fins a la base de la canal ample que fent ziga-zagues segueix fins a dalt del cim.
Hem torobat una mica de neu a partir del collet, però hem pogut arribar bé a dalt del cim.

Ens pensàvem que el Mauberme era més difícil, però realment és seguir un camí fins a dalt del cim. I per fer-ho més rodó, ha fet molt dia i les vistes tardorenques han valgut molt la pena.

Aqui hi ha el track.

BTT pel BAGES OEST (23.10.11)

Avui amb el Joan Rius i un servidor hem anat a fer gana tot fent una volta pel Bages Oest.
Hem sortit del poble de Fals, (sortida entre el Km. 123 i 124 de l' Eix).
La ruta es tota per pista i algun tram carretera asfaltada.

Aqui teniu el mapa i el perfil

Aqui hi ha el track.

La Mola, diumenge 9 d'octubre de 2011

Avui hem pujat a la Mola molt ben acompanyats.  Hem quedat amb l'Albert i l'Anna, que després de fer la volta al món teníem moltes ganes de veure'ls, i de fet de veure i conèixer l'Anna personalment, ja que  només la coneixíem digitalment. A més també han vingut el Víctor i la Pilar. Tot plegat un bon grupet d'amics de la ONCE.

Ens ha fet un dia espectacular, i les vistes des de dalt magnífiques.

De baixada han vingut tots a dinar a casa on se'ns hi ha afegit la Diana. I després de dinar hem vist les nostres fotos d'Alaska i les del Víctor i la Pilar de Noruega.
En resum un diumenge rodó  i amb bona companyia.

Via ferrata de La Morera de Montsant, 18/09/11

Aquesta ha sigut la primera sortida després de tornar de vacances. (Quan tinguem una mica més de temps ja farem l'entrada de les vacances a Alaska).
Hem marxat cap al vespre per anar-nos a banyar a la platja de la Punta de la Móra de Tarragona, que ha sigut la primera vegada que hem anat a la platja aquest any. Ens hem banyat que casi fosquejava, però l'aigua estava prou calenta.
Després hem anat a dormir a l'entrada del poble de La Morera de Montsant. El temps ja ha canviat i la ventolera ha estat bufant fort tota la nit.
Al matí sense presses en hem llevat i després d'esmorzar i fer un cafetó hem fet camí cap a la ferrata. El dia no era molt clar, però ha anat bé perquè així no hem tingut gaire calor.

Hem seguit les indicacions del Parc Natural (rètols i fletxes vermelles), i sense pèrdua hem arribat al principi de la ferrata (1h). Hem seguit la ressenya del Madteam.

La via puja dreta, i alguns passos allarguen una mica pels que fem 1.64m d'alçada.

Hi ha 2 ponts tibetans, el segon bastant llarg. Hi ha algun esglaó que no hi és, i algun que es mou una miqueta molt miqueta, però no sembla insegur.
La ferrata dura 1h llarga, i quan arribes a dalt, segueixes unes fites per la carena i baixes pel Grau de la Grallera fins al poble.

De tornada hem anat a Siurana i després de visita familiar a Tarragona.

En total un cap de setmana ben aprofitat.

Vacances a Alaska, agost 2011

Aquest estiu hem anat a Alaska a visitar el Zac. Ara ja feia dos anys que va marxar, i ja teníem ganes de tornar-lo a veure i de pas conèixer una mica el seu país i la seva família.
L'Ermes ens ha acompanyat en aquest viatge que ha durat tres setmanes.
Vam marxar el dissabte 30 de juliol destí a Anchorage fent només escala a Frankfurt.  Un cop a l'aeroport d'Achorage ens calia passar la ferragosa duana americana. Vam estar més d'una hora, i després de patir una mica per si podríem colar el pernil, la llonganissa i les seques, vam aconseguir sortir de l'aeroport.
Ja ens esperaven el Zac i la seva mare, la Schelly. Quina al.legria, tornàvem estar amb el Zac, però aquesta vegada a Alaska!
Amb el seu cotxe vam anar cap a casa seva, i ens vam instal.lar tots tres a l'habitació del Zac.

A la tarda (per nosaltres ja començava a ser hora de dormir, però ja sabíem que aquell dia seria un día llarguíssim) vam anar a passejar pel downtown d'Anchorage.

Reinder domesticat

I per sopar: Red salmon al forn. Boníssim. Això d'Alaska  comença molt bé.

Via ferrata del Roc d'Esquers, 26 de juny del 2011

És diumenge, tenim mandra i com que sabem que la via ferrata que hem escollit no és molt llarga, fem una bona estona de mandres a la furgo, que si està la mar de bé.
Finalment ens llevem i baixem fins al Pont de la Plana on deixarem el cotxe.
Amb 10 min ja som a peu de via, i ens equipem. Mentrestant arriben 4 persones més, que sortiran immediatament darrera nostra.
Al principi ens toca l'ombra per sort. És bastant vertical i algun pas una mica extraplomat que obliga a tirar fort de braços.

Sortim ja al sol, i amb vistes d'Escaldes bastant xules.

La calor ens ofega, i començem a estar cansats. Decidim parar per ganyipar, i deixem que l'altre grup ens avanci.

Continuem amb un tram on predominen les cadenes per fer tracció de braços i progressar per llastres. Després un tram molt vertical i una altre extraplom, i finalment arribem al pont tibetà. És molt curt i es passa molt bé.

Una estona més i ja s'acaba la ferrata. ara ens queda caminar 20 min fins al Coll Jovell. Des d'aquí seguim el GR 11 fins a Ramió i deprés el GR 7 passant per Entremesaigües fins al pont Sassanat. Des d'aquí uns 10 minuts més i arribem al cotxe morts de calor.

Sargantana

Hem disfrutat molt, i avui sí que era del nostre nivell.