Nit al Puigmal

Com a ultima sortida d' entrenament abans de marxar cap a l' Aconcagua, hem decidit passar una nit dalt del Puigmal.
Marxem dissabte a mig mati, per dinar a peu de cotxe, a l' aparcament de les pistes de Er-Puigmal i a 4arts de 3, comencem a tirar amunt.
Hi ha boira, i hem de guiar-nos amb el GPS. Peró nosaltres amunt....
La neu o gel, esta tot barrejat, ens fa calçar-nos els grampons, per anar mes de pressa.
Al voltant de les sis arribem al cim, ja practicament fosc. Fa fred i bufa el vent.
Fem tots els protocols de sopar i escalfar-nos, i a dormir.

L' endemà diumenge el dia es radiant. Desprès de replegar els trastos, ens arribem fins al cim, i ja enfilem el camí de baixada, aprofitant les clapes de neu per baixar, sempre amb grampons fins al fons de la vall, on seguim el camí que baixa del Puigmal de Llo.
Ja per la pista arribem fins al cotxe.
Apali, aquí teniu les fotos.

Quina rasca....

Des de la tenda

Dalt del Puigmal

L'Eli baixant...

Inici de la pista.

Sobrepuerto, octubre 2012

Després de 3 anys tornem un altre cop per intentar de fer aquesta travessa de tres dies pels pobles abandonats de Sobrepuerto. L'altre vegada hi vàrem anar al desembre i ja hi havia massa neu, i baixant del Monchoya ens vam perdre i no vam aconseguir arribar al poble d'Otal i ens va tocar fer un bivac, i l'endemà vam decidir abandonar.
Aquesta vegada, però, no trobarem neu i a més portem tot el recorregut al GPS per si de cas. Aquesta ruta és l'article de la pàgina 24 del Vèrtex 224.
Marxem dijous a la tarda amb el Joan i arribem a dormir  passat Ainsa.

Divendres 12 d'octubre:
Ens llevem d'hora i després d'esmorzar arribem al poble de Fiscal des d'on agafarem el desvio per arribar fins al poble de Bergua que serà on deixarem el cotxe.
Així, a les 10:30h comença el segon intent d'aquesta ruta. Seguim el PRHU-3 fins a baixar a les passeres que creuen el barranc de Forcos i llavors seguim pel PRHU-117 cap a la dreta fins a Ayerbe de Broto.

Des d'aquí hem anat seguint restes d'un camí fins que hem trobat una pista que ens ha portat a la carena.

Les vistes des de la  carena son molt recomfortants: tot el perfil del conjunt Ordesa-Mont Perdut.

Ja una mica cansats arribem a dalt del Monchoya a les 16h, on dinem.

Després seguim per la carena, ja en baixada fins al Port de Yosa, des d'on comencem a baixar pel GR-15 fins a la font de Reguero.

Aquí agafem aigua per fer el sopar ja que al poble no n'hi ha. Al cap de 15 minuts arribem al poble abandonat d'Otal. La casa on teníem pensat dormir ja estava ocupada per un grup de 5 nois, així que busquem una altra opció.

En total hem estat 8 hores, i hem fet +1.235m i -770m de desnivell, 17,87km.

Dissabte 13 d'octubre:
Ens llevem i està tot emboirat, però no plou.

Després d'esmorzar comencem a caminar seguint el PRHU-3 en direcció Ainielle.

Passem pel Puerto d'Ainielle des d'on veiem el Tossal d'Oturia que ens sembla que està molt lluny.

Quan  arribem a Ainielle deixem les motxilles i baixem per un camí indicat fins al molí d'Ainielle que està reconstruit.
Continuem i després de passar pel salt de La Olla arribem al poble de Berbusa.

Ja una mica cansats continuarem baixant fins  a creuar el riu i fins al costat del poble de Susín. No entrem al poble perquè queda a uns minuts des de la pista, i estem cansats i amb gana.

 Així que dinem i continuem el camí, que ara per pujada forta (hem de fer 900 metres de desnivell)  entre pista i camí per dins el bosc ens porta fins a la carena.

Aquí descansem de nou amb les vistes d'Ordesa- Mont Perdut al davant i el Tossal d'Oturia al fons que es on hem d'arribar.

Carenejant i amb les vistes de Sabiñánigo a baix arribem al Tossal d'Oturia,

i ja només ens queda baixar una estona fins al refugi lliure de San Cocoba. A 5 min hi ha una font on podem agafar aigua. El refugi és una cabana de caçadors, amb capacitat per 10 persones molt ben avingudes, sense lliteres.
Avui hem estat 9 hores i +1.137m -938m de desnivell, 20.15km.

Diumenge 14 d'octubre:
Avui és el tercer i últim dia. Les vistes de bon matí des del refugi son boniques.

Comencem a caminar per arribar primer al poble de Cortillas. Aquí ja ens comencen a caure 4 gotes. Continuem pel PR i baixem a creuar el riu per arribar al cap d'una estona al poble de Cillas, que el travessem i seguint sempre el PRHU-3 passarem per les restes de l'Ermita de Sant Bartolomé. A partir d'aquí el camí comença a baixar per bancals fins arribar al barranc de Laballe, que el creuem per una passera una mica precària.

Seguim el PR i entre pista i camí travessem un bosc frondós per acabar arribant de nou a Bergua.
Avui hem estat 4 hores i hem fet +36m i -665m de desnivell, 10.57km.

Aquí teniu el track que hem gravat.

SILVRETTA 2010

Finalment, ja hem penjat els videos de la travessa d' esquí de muntanya que vam fer l'abril del 2010 pel massís de la Silvretta.

Primera part:

Segona part:

Aquí teniu els links:

Primera part:  http://www.youtube.com/watch?v=tcy84zHb_s8

Segona part: http://www.youtube.com/watch?v=Cd-AycxoXII 

Esperem que us agradin!

Si voleu veure l'entrada que vam fer llavors, on expliquem el recorregut: aquí

Canigó per Cortalets, 2 de setembre del 2012

Aquesta és la segona vegada que intentem pujar el Canigó per Cortalets. L'altre cop, mentre pujàvem per la llarga pista que arriba al refugi de Cortalets, se'ns va posar a nevar, i l'endemà al llevar-nos estava tot tapat, així que vam decidir deixar-ho per un altre dia, que ha sigut avui.
Des de Villerach hem agafat la pista de 20km i 1500m de desnviell que puja fins al Refugi de Cortalets (C.A.F.) i hem dormit al pàrking. Tota la nit, igual que ahir durant el viatge, ha estat fent molt vent.
Al matí quan ens hem llevat hi havia una boira baixa que no deixava veure res, així que hem fet una mica més el ronso i hem dormit una estona més.
Finalment, però ens hem llevat, i un cop esmorzats i ben abrigats (ahir quan vam arribar marcava 4ºC) hem decidit tirar amunt. Teníem la intenció de pujar al Canigó i llavors baixar per la xemeneia i saltar per la Portella de Valmanya fins a la Crete de Barbet i des d'allà tornar al refugi de Cortalets, però veient  com estava i el vent que feia, hem decidit pujar al Canigó i tornar a baixar pel mateix lloc, a no ser que el dia canviés mentre pujàvem.

Però mentre pujàvem cada cop feia més fred i més vent, i la gebrada ho cobria tot, de manera que cada vegada les roques del camí relliscàven més.

Dalt del Caingó

Un cop a dalt hem confirmat que baixàvem pel mateix lloc, i en poca estona tornàvem a estar al cotxe, i ara marcava 3ºC. De fet ha sigut una sortida curta, i sembla que aquesta ruta se'ns està resistint. El proper cop, però, no tornarem a fer la pista, ja que és molt llarga i pesada.  Ja estudiarem una altra alternativa.

Ferrata de Lantosque, 18 d'agost del 2012

Aquesta és la tercera i última ferrata que hem fet aquestes vacances a la zona del Mercantour.
La ferrata de Lantosque és una via que surt del mateix poble de Lantosque i voreja les gorges de la Vésubie que rodegen el poble.
És una via fàcil, i relativament curta, sense casi desnivell. És molt turística, i això es nota en el preu d'accés: 8 € per cap.
Probablment l'estiu no és el millor moment, perquè els rius baixen poc i treu una mica de l'encant de les gorges. Tot i així hem disfrutat.
 Ressenya oficial: escolliu el llibret de ferrates, i és la nº 4)

Travessant l'enorme bloc a la confluència de les gorges de la Vésubie

Darrer pont, força aeri. És l'alternativa a la tirolina.

Carreró de Lantosque

Travessa de la Vallé des Merveilles i Mont Clapier (3.045m)

Volem conèixer la Vallé des Merveilles i ens proposem fer-ho amb travessa de tres dies i pujant al cim del Mont Clapier.
Sortim el dimecres 15 des del Pont du Countet (1.692m), al final de la carretera D171 que puja per la Vall de Gordolasque, i ens enfilem per la solitària Vallon de l'Empuonrame seguint el camí marcat fins al Pas de l'Arpette (2.511m).

Bouquetins pujant al Pas de l'Arpette

Pujant al Pas de l'Arpette

Pas de l'Arpette

Des d'aquí baixem cap a l'est fins al Refuge des Merveilles (2.130m), al costat del Lac Long. Nosaltres plantem la tenda als plans del costat i farem els àpats al refugi.

Refuge des Merveilles i Lac Long

Desmuntant la tenda de bon matí.

L'endemà, retrocedim fins a l'entrada de la Vallée des Merveilles, on seguim el GR 52 en direcció nord. Aquí veiem alguns dels gravats de l'edat de bronze.

Ens enfilem al coll Baisse de Valmasque (2.549m), des d'on veiem al nord el Lac du Basto.
Seguim el GR 52 per roquissar en direcció al coll Baisse du Basto.

Mont Bego a la dreta i Baisse de Valmasque

Des d'aquí veiem el Sommet du Gélas, i el Mont Clapier, que volem pujar demà.

Baisse du Basto. Al fons Sommet du Gélas i Mt.Clapier

Tornem a baixar i seguim el GR 52 fins al Refuge de Nice (2.232m), on plantem la tenda.

El tercer dia al matí pugem al Mont Clapier, de 3.045m, seguint primer un camí que arriba als Lacs du Mt Clapier, i des d'aquí cap a l'oest seguint les fites que ens porten al cim.

Els últims metres de pujada

Mont Bego i Grand Capelet des del cim

Al fons el Sommet du Gélas

Pràcticament estem sols. La baixada la fem pel mateix camí,

Al fons Lac du Fous i Refugi de Nice

i un cop al refugi recollim les coses i continuem avall vorejant el Lac de la Fous.

Lac de la Fous, Refuge de Nice i Mt.Clapier al fons

Un cop travessat, deixem el GR 52 i seguim en direcció sud pel camí que ens acabarà portant de nou al Pont du Countet.

Mapa: IGN 3741 OT, 1:25.000