Canigó per Cortalets, 2 de setembre del 2012

Aquesta és la segona vegada que intentem pujar el Canigó per Cortalets. L'altre cop, mentre pujàvem per la llarga pista que arriba al refugi de Cortalets, se'ns va posar a nevar, i l'endemà al llevar-nos estava tot tapat, així que vam decidir deixar-ho per un altre dia, que ha sigut avui.
Des de Villerach hem agafat la pista de 20km i 1500m de desnviell que puja fins al Refugi de Cortalets (C.A.F.) i hem dormit al pàrking. Tota la nit, igual que ahir durant el viatge, ha estat fent molt vent.
Al matí quan ens hem llevat hi havia una boira baixa que no deixava veure res, així que hem fet una mica més el ronso i hem dormit una estona més.
Finalment, però ens hem llevat, i un cop esmorzats i ben abrigats (ahir quan vam arribar marcava 4ºC) hem decidit tirar amunt. Teníem la intenció de pujar al Canigó i llavors baixar per la xemeneia i saltar per la Portella de Valmanya fins a la Crete de Barbet i des d'allà tornar al refugi de Cortalets, però veient  com estava i el vent que feia, hem decidit pujar al Canigó i tornar a baixar pel mateix lloc, a no ser que el dia canviés mentre pujàvem.

Però mentre pujàvem cada cop feia més fred i més vent, i la gebrada ho cobria tot, de manera que cada vegada les roques del camí relliscàven més.

Dalt del Caingó

Un cop a dalt hem confirmat que baixàvem pel mateix lloc, i en poca estona tornàvem a estar al cotxe, i ara marcava 3ºC. De fet ha sigut una sortida curta, i sembla que aquesta ruta se'ns està resistint. El proper cop, però, no tornarem a fer la pista, ja que és molt llarga i pesada.  Ja estudiarem una altra alternativa.

Costabona 23.01.2011 (2465 mt.)


Com que no hi ha neu per esquiar, hem decidit anar a caminar. Hem triat el cim del Costabona, que no hi havíem pujat mai.


Costabona des de La Preste

  Hem sortit d'una mica més amunt del poblet de La Preste, al costat de Prats de Molló.
Al matí ens hem llevat i el termòmetre marcava -8ºC. Ens ha fet una mica de mandra de sortir del sac i vestir-nos.
Després d'esmorzar hem pujat pel camí entre un bosc de faigs.


Bosc de faigs

Aquests darrers dies ha fet tant fred, que tota l'aigua del camí estava gelada, amb una capa ben gruixuda de gel. 

Camí gelat. Queda demostrat que ha fet molt fred.



El camí estava ple de fulles. Semblava la tardor.



Miquel pel camí del bosc.



Quan hem sortit del bosc, hem començat a veure les muntanyes del Sud del Canigó.


Vistes cap al Canigó.

Ja es pot veure que pelat que està tot.

Arribant al cim. Al fons el Bastiments i Gra de Fajol completament pelats.

 Ja som a dalt del cim. En tot el dia no ens hem torbat a ningú. ara volem baixar per la carena nord, i acabar de fer una volta, passant per la cabana de l'Ullat.


Dalt del Costabona, 2465m. Feia bastant fred.



Aquest camí de tornada ha sigut molt bonic. Teníem el riu a l'esquerre, que estava casi tot gelat, i al bosc encara hi havíen més fulles que a la pujada.



No ens enfonsem a la neu, però sí a les fulles.



En total hem fet 1300m de desnivell, i hem tardat unes  7h a pas molt tranquil, ja que hem fet les proves amb el GPS que ens han deixat.