Coma del Forn, 13.05.13

13 de maig 2013

0 comentaris
Aquest dilluns, que es la festa local de Sabadell, vam decidir provar sort a les ultimes neus del Pallars.
Així que diumenge 12 de maig, marxem el Carles i jo cap a Àreu, on hem quedat amb l'Albert, la Montse, i el Ramon, que han pujat al Noris.
Durant el viatge passem per el forn-pastisseria d'Artesa ROSA SERRA on fan unes coques espectaculars!
Arribem després de tres hores de cotxe, anem en vol rasant ..., i ens trobem amb la colla a 4rts de nou del vespre. Comentem que potser el dilluns és millor fer La Coma del Forn, que sembla que hi haurà més neu.

I així és. Dilluns ens llevem a les 5.30h. Entre esmorzar, el desplaçament fins a la sortida i els preparatius sens fan les 8.00h.

Comencem amb els esquís a l' esquena, però ben aviat ens els col.loquem al seu lloc natural, als peus, sota les botes. El camí és evident, i seguim el mateix que altres vegades hem fet, pujant per les pistes d'esquí, fins al pla de Meli, Pleta de Gavàs, estany de Mascarida, i cim.

El dia es esplèndid, i estem una bona estona dalt del cim.

La baixada la fem pel mateix itinerari, amb una neu primavera de somni.

Aquí teniu les fotos i el track,




Estany de Mascarida

Dalt del cim

El track

Pic de la Mina, 21/04/13

21 d’abr. 2013

0 comentaris
Avui fem una sortida com les d'abans: amb força gent i tranquil.la.
Sóm 11 de colla, i ens fa molta il.lusió tornar a compartir traça amb l'Àngel, l'Antònia i l'Anna.
Sortim de l'aparcament de baix de Porte Puymorent, fa fred però el dia és clar.

Anem pujant mica en mica, fins que arribem al collet que hi ha sota el cim, on ens traiem els esquís perquè no hi ha suficient  neu, i acabem de pujar al cim a peu.

Tots junts a dalt fem goig.

Per baixar, saltem més a la dreta per una pala que es deixa fer molt bé.

I llavors ja per les pistes, que ja estan tancades, fins al cotxe. Hi ha qui flanqueja més a la dreta per aprofitar les últimes pales, i les toben força bé.


Ha sigut un bona sortida i amb molt bona companyia.
Esperem fer-ne més amb tots vosaltres.


Montarenyo, 24/03/2013

24 de març 2013

0 comentaris
Ens trobem tots el dissabte al vespre a les bordes de Quanca.
La Cristina i el Jacint avui ja han fet el Campirme i han trobat molt bona neu.
Sortim diumenge d'hora des d'on surt la pista que puja cap a Pleta Palomera. Encara no hi ha prou neu, i ens cal fer 20-30 min. amb els esquís a l'esquena.

Un cop posem els esquís seguim la pista fins arribar a la pala que queda sota l'Estany Xic i l'Estany del Port.


La pugem i a partir d'aquí ja ens comença a bufar el vent i ho veiem tot força tapat.

Travessem els estanys i continuem en direcció al Port de Tavascan, i una mica abans d'arribar-hi girem a l'esquerra per enfilar-nos sobre una lleixa que ens porta a l'entrada d'una canal.


La pugem i acabem arribant a l'Estanyet del Montarenyo. El temps no millora, no veiem el cim, però decidim continuar.

Ens enfilem cap a la dreta al llom del Montarenyo, i ara ja sense gens de visibilitat i amb vent, acabem arribant a dalt al cim. Un mal dia per fer cim.
El primer troç de la baixada el fem molt a poc a poc i seguint el track del GPS que hem gravat tot pujant, fins que un altre cop a l'Estanyet tornem a tenir visibilitat.
Desfem el camí de pujada, però l'Albert, el Miquel i el Jacint baixen per una canal més a la dreta que baixa directa a l'Estany del Port.
Acabem la baixada per la pista fins on ens acabem traient els esquís i de nou al cotxe.

Si voleu el track.

Pic de l'Estanyó, 16 de març de 2013

16 de març 2013

0 comentaris
Hem pujat un cap de setmana per fer dues sortides a Andorra.
El dissabte volem fer el Pic de l'Estanyó, que fa molts anys que no hem fet. Així arribem al matí a l'aparcament de Sorteny i ens comencem a preparar. Varis grups surten abans que nosaltres en direcció al refugi de Sorteny.
Aparcament de Sorteny

Comencem a pujar per la pista, i veiem que hi ha molta més neu que altres anys. La valla del refugi de Sorteny està tota coberta. Des d'aquí travessem el pont i comencem a pujar per dins el bosc en direcció als estanys de l'Estanyó.
Travessem pel costat de la zona de pesca protegida, i una mica més amunt ens enfilem a la carena  per la Serra del Roc del Rellotge. Aquí ja comença a fer bastant vent, i la neu està ventada i endurida. L'Elisenda prefereix posar-se els grampons, i jo em trec els esquís a sota de la pala final, que està força ventada.

El temps empitjora, però finalment podem arribar a dalt, just per fer-nos la foto i tirar avall.
Dalt de l'Estanyó, 2.915m

Decidim baixar per la pala directe que baixa a l'estany de l'Estanyó, vigilant-nos per si de cas baixa alguna cosa.
La neu està força bé, i per dins el bosc disfruto marcant unes bones esses.
video


Demà no ens farà gaire bon temps, i només pugem fins al refugi de Coma de Jan, on ja no tenim visibilitat per seguir tirant amunt.

ACONCAGUA 2012 / 2013

6 de gen. 2013

1 comentaris
És la primavera del 2012. Li proposo a l'Eli de pujar a l' Aconcagua per Nadal.
La idea va agafant forma i després de proposar-ho als amics, s'apunten també  l' Anna Ferrer i al cap d'uns dies també la Cristina Bombardó.
Aconcagua des de Plaza Mulas
Un cop tenim els bitllets d'avió (amb Aerolineas Argentinas, via Buenos Aires i Mendoza), la tasca és decidir quina agència ens farà la logística. D'això se n'encarrega l' Anna. Ens decidim per Aconcagua Trek, una agència que s'ajusta a les nostres necessitats.

El dia 21 de desembre marxem de BCN amb 3 hores de retard, i ens ensumem que perdrem el vol d'enllaç  cap a Mendoza, ja que a més hem de fer canvi d'aeroport (de EZE-EZEIZA a AEP-AEROPARQUE). Doncs sí, perdem el vol, i afortunadament Aerolineas Argentinas s'ocupa de tot: trasllat, menjar, hotel....
Finalment, el 22 al vespre arribem a Mendoza, al Hostel Suite, que ja teníem reservat. Allà ens trobem amb la Cristina, que havia marxat el dia abans.

23/12/12: Avui ens trobem amb la Flavia (l'agent de Aconcagua Trek) per concretar les coses pendents i pagar-li la resta de diners. Després, matí d'encàrrecs per Mendoza: fer compres de menjar, tramitar el permís d'ascens a l' oficina del Parque, i lloguer de material a la botiga Pire Mountain Equipment...



Omplint la documentació


L' oficina del "Parque"

A les 14.00 h ens vé a buscar la furgoneta que ens durà a Puente del Inca. A mig camí parem a Uspallata a comprar benzina pel fogonet.
Al vespre, deixem els petates perque l'endemà ens han de pujar les mules. Portem 138 Kg, 18 Kg extres que ens toca pagar.


24/12/12: Visita a Puente del Inca, i transport cap a l'entrada del parc, per la Vall d' Horcones, on ens revisen el permís i ens donen les bosses d' escombraries per les deixalles. 






Aquí comencem a caminar cap a Confluencia, arribant al cap de 3.30h (3.400 mts).

Refugi dels Guardaparque

CONFLUENCIA
25/12/12: Aquest dia l'aprofitem per anar fins al mirador de la cara Sud de l'Aconcagua. El camí és el mateix que per anar a Plaza de Mulas, però abans de creuar el riu d'Horcones, es bifurca cap a la dreta. Són unes cinc hores de camí molt suau, que va bé per aclimatar. A mitja pujada, ens emportem un bon ensurt, un allau de pedres cau just on erem nosaltres quinze minuts abans. Ha anat ben just. Quan arribem al Mirador, una bandera indica aquest punt. Fa molt vent. Tornem cap al campament. Al vespre coneixem al David, un xicot de Manresa, que és la segona vegada que intenta l' Aconcagua.


Mirador de Plaza Francia, 4.200m
Impressionant Cara Sud

26/12/12: Avui el dia és llarg. Toca "patejada" fins a Plaza de Mulas. Ens llevem d'hora perquè les mules han de recollir els petates. El camí és molt planer, i l'únic perill és que vingui un grup de mules i no el vegis.
Arribem a Playa Ancha, que com el seu nom indica, és molt ancha, però també molt llarga. Interminable. Fa vent i fred, i hem d'anar abrigats.
Playa Ancha
Al final cal travessar els rierols que s'hi formen

Al cap de 4h 40' arribem a Piedra Ibañez, on s'acaba el camí pla i comença una mica de pujada. A les 17.30 h, arribem a Plaza de Mulas (4.300 m), passem per la garita dels Guardaparques, i ens instal·lem en els duomos.








A les 19h. mentre sopem la Cris no es troba bé, i decidim anar al servei mèdic. El metge li diagnostica edema lleu de pulmó i MAM moderat. Li punxen dexametasona, i que s'hidrati molt, i que en dues hores torni. Però la cosa empitjora, i al cap d'una hora ja tornem al metge. No es troba bé, te les cames inflades, i nàusees. Li recomanen que dormi a l'infermeria. L' Anna també s'hi queda. Amb tot això, se'ns fan les 23.30 h, i fa molta rasca.


27/12/12: Ens llevem a les 7.00h. Ens arribem a l' infermeria, i allà ja ens expliquen que a la Cristina, durant la nit li han posat oxígen, i que la baixaran amb el primer helicòpter del matí. Així, molt desanimats però alleujats de saber que aviat estarà bé, ens despedim d'ella. Després d'evacuar-la, preparem el seu petate amb totes les seves coses  perquè les mules ho baixin cap a Puente del Inca.
Dediquem la resta del dia a descansar i a fer-nos la revisió medica.

28/12/12: Aquest dia el dediquem a descansar. Durant la nit, ja no ha fet tant fred. Ens visita el David, i coneixem al Harold, un alemany que va sol. Aprofitem per fer higiene personal, i també per visitar l'antic refugi, que ara està abandonat.


Refugi de Plaza Mulas, actualment abandonat

Tot acabant d'esmorzar amb el Harold

A la tarda ens preparem els trastos que demà dissabte comencem a fer el primer porteig de material.

29/12/12: A les nou del matí ens llevem, i encara no toca el sol al campament. L' Eli segueix amb mal de panxa i diarrea, i decideix anar al metge. Les constants són correctes, però li recomanen quedar-se a Plaza Mulas. Així que amb l' Anna, fem el primer porteig, fins a Canadà, el primer camp d'alçada a 4.800m. El camí de pujada, passa per varis llocs anomenats El Semaforo (40 min.), Piedras Conway, (1h 10 min.). Finalment arribem a Canadà (4.800 m, 2h 30 min)





Canadà, 4.800m

30/12/12: Avui l' Eli es troba millor, i ja la deixen pujar fins a Canadà però sense pes. Decidim pujar plegats fins allà, i llavors, amb l' Anna, fem un porteig fins a Nido de Condores. Deixem la tenda desmuntada, amb pedres a sobre pel vent, i la resta de material. Entrem un moment al duomo dels guardaparques, i ens expliquen el millor camí de baixada. L'Eli baixa de Canadà amb el grup del David.
A Canada (4.800 mt.)

Pujant a Nido de Cóndores

El duomo dels Guardaparques, a Nido de Cóndores (5.300 m)
31/12/12: Avui dilluns, a l'Eli tampoc la deixen pujar més amunt de Canadà. O sigui que puja ella sola, amb un walkie-talkie, i material per deixar (menjar, grampons...) i s'hi queda 45 min. per aclimatar. La baixada, la fa amb un grup de japonesos.
A la tarda, anem al metge, i tenim bones noticies: a l' Eli ja li donen permís per dormir a Canadà. 
Al vespre celebrem el Cap d'Any amb el David, i la parella de Luxemburg (Hugin i Caroline).



01/01/13: Ens llevem i esmorzem a les 10h. Preparem les coses per anar a dormir a Canadà, i a les 15h comencem a pujar molt tranquilament. Durant la pujada, passem el grup de japonesos, i a dalt, ens trobem amb l'amic David i els de Luxemburg. Fa molt bona tarda, i després de sopar anem a dormir. Estem una mica estrets, però aixi fa menys fred.
Fent el sopar....
02/01/2013: Ens llevem a les 9:30 i després d'esmorzar, l'Eli i l'Anna, pugen fins a Cambio de Pendiente (5.200 m) amb 1h 30 min. Tot pujant, es troben amb el Harold, l'amic alemany que ha pogut fer cim. Tornem a Plaza Mulas, i anem al servei mèdic. Bones noticies: el metge ja deixar intentar fer cim a l' Eli. Pel Camp Base ja corre la veu que el dia 6 de gener farà bo, serà un "dia de cumbre". La meteo d'internet també ho confirma. Parlem amb el Xavi, un guia català que hem conegut, i ens aconsella fer un canvi de plans per tal de fer coincidir el dia 6 amb el nostre dia de cim: el plan és pujar només en tres dies a cim, fent el primer camp a Cambio de Pendiente (entre Canadà i Nido de Condores) i el segon a Berlín. Aquest planning ens sembla prou factible, ja que així podem descansar un dia al Camp Base abans de tornar a pujar amunt, així que decidim jugar aquesta carta.
Aconcagua des de Plaza Mulas

03/01/2013: Ens llevem tard, esmorzem amb la parella de Luxemburg, i ens diuen que volen seguir el mateix plan que nosaltres. En aquestes ocasions, com més siguem a la festa, millor. Ens dutxem per primera vegada, revisem internet, encarreguem el porter pel dia 05/01/13 de Cambio de Pendiente a Berlin a APA, (Asociación de Porteadores de Aconcagua), una gent molt professional i competent.

La galeria d'art i centre de comunicacions

04/01/2013: Avui comencem l' atac a cim. Després d'esmorzar, pugem molt lentament cap a Canadà. Seguim el plan, que és desmuntar aquest camp i traslladar-lo a Cambio de Pendiente. Les motxiles ara encara pesen més. Quan arribem a Canadà tenim un problema: la tenda dels companys de Luxemburg, ha desaparegut amb el vent! A través del walkie, els porters parlen amb Plaza Mulas, i un altre porter dels APA puja amb una tenda nostre que teníem al duomo.
Continuem pujant cap a Cambio de Pendiente.


El "Sofa", un punt de descans.

Durant la pujada, omplim d'aigua els dipòsits, així no haurem de fondre tanta neu, que aquest any és escassa.


Agafant aigua.

Despres de 4h. de pujada, arribem a Cambio de Pendiente (5.200m). Plantem la tenda i a fondre neu per sopar.





La posta de sol


05/01/2013: Avui toca pujar fins Berlín. No fa gaire bon dia, i fa fred. Arriben els portejadors i els hi donem el material que ens han de pujar a Berlin. Passem per Nido de Condores (5.300m) i hi deixem la tenda que hi teníem estesa, i continuem tirant amunt. És el primer cop que estem a aquesta alçada i es nota. El camí està molt marcat i no cal patir, però també està molt endurit i fa de mal caminar.
Pujant cap a Berlín

Pujant cap a Berlín

Després de 4h des de Cambio de Pendiente, arribem a Berlín (5.900 m). Aquí ha ha antics refugis, i els porters ens han plantat la tenda al costat. 


Berlín.

Durant la tarda, fonem neu a dojo, i comença a arribar el bon temps que ens van prometre.
Fonent neu i fent el sopar.

Ja vé el bon temps.
06/01/13: Dia de "Cumbre". Ens llevem ben d'hora, ben d'hora, a les 3:30h de la matinada, i després de posar-nos tota la roba, menjar i beure una mica, a les 5:15h comencem a tirar amunt. És de nit i fa rasca. Ens hem de posar escalfadors als guants.


Les primeres llums de pujada

El dia és esplèndit, i no podem deixar passar l'oportunitat de fer cim.



Poc a poc, anem pujant. Per sort, la temperatura també. Anem passant per llocs anomenats "Piedras Blancas" (6.100 m), "Piedras Negras" (6.200 m), i el derruit refugi d'Independencia" (6.400 m).
Piedras Blancas
Independencia 6.400m

Sobre Independencia, molt a prop hi ha el Portezuelo del Viento, que com el seu nom indica, hi ha dies que és impossible de passar pel fort vent. Aquí deixem els grampons, ja que no ens faran falta. El camí està totalment net, tot per terra i pedra.
El Portezuelo del Viento i travessa cap a la Cueva.



Aquí comença una llarga travessa que s'acaba amb una dreta pujada fins a la "Cueva", un altre lloc de parada. Ja trobem gent que baixa, i ens comenten que fins al cim encara queden 3h. Ens ho agafem amb calma, perquè ens trobem bé, però ja portem 7h i estem cansats. Només ens queda la "Canaleta". Aquí ja fa calor. 



Finalment, a les 15:15h, després de 10h, arribem al cim de l'Aconcagua (6.962 m), que tant havíem somiat. És el sostre d'Amèrica, i el punt més alt de la Terra fora de la zona dels Himalaies.
Estem molt contents tot tres, però ens hauria agradat que la Cristina també estigués aquí amb nosaltres. No fa gens de fred i ens trobem bé. Estem 45 minuts a dalt fent fotos i gaudint del paisatge.



Després de gaudir una estona i menjar alguna cosa, baixem pel mateix camí de pujada, però a un altre ritme. La baixada és molt ràpida. Tornem a dormir a Berlín, tal com ho havíem previst.

A la nit el vent bufa molt fort, tant que patim per si la tenda aguantarà.

07/01/2013: Dia de baixada fins a Plaza Mulas. És un dia dur perquè hem de baixar tot el material i estem cansats, però molt contents.


De nou a Plaza de Mulas. Molt contents.

A l'hora de sopar ho celebrem com cal: a la tenda restaurant que hi ha al camp base, i fem un brindis amb el cava que ens va regalar el David.


08/01/2013: Després d'esmorzar i fer els petates per les mules, comencem la llarga tornada fins a l'entrada del parc. Ens despedim dels metges, ja que sense la seva ajuda, les coses potser haurien anat diferent.


Passem pel mateix camí de pujada, però creuem els rius amb més dificultat.


I hem de tornar a travessar la Playa Ancha...



Passem per Confluencia, on descansem, i finalment, després de 6 hores, arribem a l'entrada del Parc, on ens recull una furgoneta que ens durà a buscar els petates de les mules i després a Mendoza, en unes tres hores. 
El dia ha sigut llarg, i per postres, no tenim lloc al hostel. Ens toca buscar lloc per dormir.

Del 09/01 al 12/01 els dediquem a fer turisme per la zona de Mendoza, ja que intentem canviar el vol de tornada, però ja estan plens. Per celebrar el cim, ens regalem un dinar al El Patio de Jesus Maria, i un tast de cerveses a Antares. Visitem les Termes de Cacheuta, anem amb cavall, i visitem la ciutat de Mendoza.

13/01 i 14/01: Vol de tornada amb Aerolineas Argentinas, via Buenos Aires.

Trobareu totes les fotos a: PICASSA











Amb la tecnologia de Blogger.