Leffer's a la Vall d'Aran, 18 i 19 de gener del 2012

El cap de setmana passat vam anar amb la colla dels Leffer's a fer esquí de muntanya a la Vall d'Aran. Els Leffer's són el grup de running amb qui a vegades va el Miquel.
El divendres ens vam trobar tots 11 al refugi Rosta: els germans Roger i Oriol Sellent, el Quico i la Mireia, l'Esteve i l'Enric, l'Anna, el Xavi, el Pau i el Miquel i jo. Tot sopant vam decidir que de moment dissabte faríem el Baciver, que és un cim no gaire difícil tenint en compte que l'Enric era el primer cop que provava això de l'esquí de muntanya.

El dia va ser genial i la neu també:

Veure el vídeo que ha fet el Pau.

Baixant la neu era pols, i pel tub fins a les pistes va ser genial.

Com que no ens vam cansar gaire (alguns.....) vam deicidir fer una pujadeta extra per les pistes. Però valga'm Déu, això de pujadeta es va convertir en PUJADOTA!. La Mireia ens va anar convencent per pujar una mica més, i més i més i més fins a dalt de tot del telecadira. Però llavors va venir el millor: el Miquel va proposar: i si els hi diem que ens vinguin a buscar a baix a Baqueira? I quina bona idea que va tenir. Així ja ens tens fent una llarga baixada per les pistes amb una neu fantàstica. Com ens ho van fer pagar la resta........
Al vespre vam tenir la companyia de l'Antonio i la Mariona, que alguns feia molt temps que no els vèiem, i després vam anar a sopar al Rosta.
Tot sopant vam decidir que diumenge pujaríem al Tuc del Port de Viella.
Però diumenge no va fer tant bon temps, i a poca estona del coll vam decidir que ja era hora de baixar.

Tot plegat un cap de setmana genial i amb bona companyia.


Paqueton!

Cap de Marimanya, 12 de febrer del 2012

Aquest diumenge, acompanyats del Joan Rius i de l'Anna Ferrer hem anat a la Vall d'Aran a pujar el Cap de Marimanya.
Finalment hem dormit a casa dels pares de l'Anna a Baqueira, amb una temperatura exterior de -15ºC.

Al matí a l'aparcament de l'Orri el termòmetre del cotxe marcava -14ºC.
Després de fer tots el preparatoris, que amb el fred es fan més lents, hem pujat en direcció als estanys de Dalt de Baciver.

Primer la neu era pols, però al sortir del bosc i degut al vent, la neu ja estava endurida.

Hem pujat al Coll de Marimanya, i mentre que el Joan i l'Anna han pujat per la rampa de neu, el Miquel i jo hem pujat per l'herba fins a sota el cim, i des d'alla una petita rampeta de neu i a dalt del cim.
Només hi hem estat el temps just per fer la foto, ja que el vent que hi feia no convidava a gaudir del paistage.

Hem baixat tots 4 per l'herba fins als esquís, i un cop calçats hem baixat la pala gelada de sota el coll fins a baix els llacs. La veritat és que hem hagut de remar molt, i no ens han quedat gaires ganes de tornar a repetir aquest cim, com a mínim amb esquís. Val molt més la pena d'anar a fer el veí Baciver.
Al arribar al cotxe, marcava -12ºC. Un bon dia de congelador. Sort que feia sol.

Mauberme, 30 d'octubre de 2011

Aquest cap de setmana hem anat a la Vall d'Aran a pujar el Mauberme.
Cap dels dos no hi havia estat, i ja feia temps que ens rondava pel cap.
Vam marxar el disabte de Sabadell fins a Bagergue on vam agafar la pista que puja per la Vall d'Unyola durant 7 km fins al punt on es desvia el GR, una mica més amunt de la Borda de Callaus.
Diumenge al matí hem pujat tot xino xano per un camí molt còmode fins al Llac de Montoliu, on hem tingut unes vistes fantàstiques del Mauberme reflexades al llac.

Pincela?

Aneto i Maladetes

Mauberme

Des d'aquí hem deixat el GR a la dreta i hem seguit a l'esquerre un camí amb marques grogues i fites que va pujant cap a la paret rocosa del Mauberme fins que salta un collet a l'altre banda. Aquest camí continua amb fites fins a la base de la canal ample que fent ziga-zagues segueix fins a dalt del cim.
Hem torobat una mica de neu a partir del collet, però hem pogut arribar bé a dalt del cim.

Ens pensàvem que el Mauberme era més difícil, però realment és seguir un camí fins a dalt del cim. I per fer-ho més rodó, ha fet molt dia i les vistes tardorenques han valgut molt la pena.

Aqui hi ha el track.

Tuc de Vacivèr, 2644m. 20/02/2011

Finalment hem decidit anar a fer el Vacivèr, que sempre surt prou bé.

Hem deixat el cotxe a l'aparcament de l'Orri, i tot i que era una mica tard, encara feia prou fred.

Tot xino xano hem anat pujant per dins del bosc.

Amb les vistes de l'Aneto i les Maladetes al fons, i encara que no es vegin, hi han el Pau, el Xipi i el Xavi, fent el Pic d'Alba.

La pala es veu força bé, tot i que ja hi ha moltes traces de baixada.

Tots dalt del cim: Joan, Ramon, Montse, Albert, Elisenda i Miquel.

La baixada ha sigut una mica rollo perquè la neu estava una mica encrostada. Però ja ho sabem, no sempre hi ha neu pols.
Fins la propera.