ACONCAGUA 2012 / 2013

És la primavera del 2012. Li proposo a l'Eli de pujar a l' Aconcagua per Nadal.

La idea va agafant forma i després de proposar-ho als amics, s'apunten també  l' Anna Ferrer i al cap d'uns dies també la Cristina Bombardó.

Aconcagua des de Plaza Mulas

Un cop tenim els bitllets d'avió (amb Aerolineas Argentinas, via Buenos Aires i Mendoza), la tasca és decidir quina agència ens farà la logística. D'això se n'encarrega l' Anna. Ens decidim per Aconcagua Trek, una agència que s'ajusta a les nostres necessitats.

El dia 21 de desembre marxem de BCN amb 3 hores de retard, i ens ensumem que perdrem el vol d'enllaç  cap a Mendoza, ja que a més hem de fer canvi d'aeroport (de EZE-EZEIZA a AEP-AEROPARQUE). Doncs sí, perdem el vol, i afortunadament Aerolineas Argentinas s'ocupa de tot: trasllat, menjar, hotel....
Finalment, el 22 al vespre arribem a Mendoza, al Hostel Suite, que ja teníem reservat. Allà ens trobem amb la Cristina, que havia marxat el dia abans.

23/12/12: Avui ens trobem amb la Flavia (l'agent de Aconcagua Trek) per concretar les coses pendents i pagar-li la resta de diners. Després, matí d'encàrrecs per Mendoza: fer compres de menjar, tramitar el permís d'ascens a l' oficina del Parque, i lloguer de material a la botiga Pire Mountain Equipment...

Omplint la documentació

L' oficina del "Parque"

A les 14.00 h ens vé a buscar la furgoneta que ens durà a Puente del Inca. A mig camí parem a Uspallata a comprar benzina pel fogonet.
Al vespre, deixem els petates perque l'endemà ens han de pujar les mules. Portem 138 Kg, 18 Kg extres que ens toca pagar.

24/12/12: Visita a Puente del Inca, i transport cap a l'entrada del parc, per la Vall d' Horcones, on ens revisen el permís i ens donen les bosses d' escombraries per les deixalles. 

Aquí comencem a caminar cap a Confluencia, arribant al cap de 3.30h (3.400 mts).

Refugi dels Guardaparque

CONFLUENCIA

25/12/12: Aquest dia l'aprofitem per anar fins al mirador de la cara Sud de l'Aconcagua. El camí és el mateix que per anar a Plaza de Mulas, però abans de creuar el riu d'Horcones, es bifurca cap a la dreta. Són unes cinc hores de camí molt suau, que va bé per aclimatar. A mitja pujada, ens emportem un bon ensurt, un allau de pedres cau just on erem nosaltres quinze minuts abans. Ha anat ben just. Quan arribem al Mirador, una bandera indica aquest punt. Fa molt vent. Tornem cap al campament. Al vespre coneixem al David, un xicot de Manresa, que és la segona vegada que intenta l' Aconcagua.

Mirador de Plaza Francia, 4.200m

Impressionant Cara Sud

26/12/12: Avui el dia és llarg. Toca "patejada" fins a Plaza de Mulas. Ens llevem d'hora perquè les mules han de recollir els petates. El camí és molt planer, i l'únic perill és que vingui un grup de mules i no el vegis.
Arribem a Playa Ancha, que com el seu nom indica, és molt ancha, però també molt llarga. Interminable. Fa vent i fred, i hem d'anar abrigats.

Playa Ancha

Al final cal travessar els rierols que s'hi formen

Al cap de 4h 40' arribem a Piedra Ibañez, on s'acaba el camí pla i comença una mica de pujada. A les 17.30 h, arribem a Plaza de Mulas (4.300 m), passem per la garita dels Guardaparques, i ens instal·lem en els duomos.

A les 19h. mentre sopem la Cris no es troba bé, i decidim anar al servei mèdic. El metge li diagnostica edema lleu de pulmó i MAM moderat. Li punxen dexametasona, i que s'hidrati molt, i que en dues hores torni. Però la cosa empitjora, i al cap d'una hora ja tornem al metge. No es troba bé, te les cames inflades, i nàusees. Li recomanen que dormi a l'infermeria. L' Anna també s'hi queda. Amb tot això, se'ns fan les 23.30 h, i fa molta rasca.

27/12/12: Ens llevem a les 7.00h. Ens arribem a l' infermeria, i allà ja ens expliquen que a la Cristina, durant la nit li han posat oxígen, i que la baixaran amb el primer helicòpter del matí. Així, molt desanimats però alleujats de saber que aviat estarà bé, ens despedim d'ella. Després d'evacuar-la, preparem el seu petate amb totes les seves coses  perquè les mules ho baixin cap a Puente del Inca.
Dediquem la resta del dia a descansar i a fer-nos la revisió medica.

28/12/12: Aquest dia el dediquem a descansar. Durant la nit, ja no ha fet tant fred. Ens visita el David, i coneixem al Harold, un alemany que va sol. Aprofitem per fer higiene personal, i també per visitar l'antic refugi, que ara està abandonat.

Refugi de Plaza Mulas, actualment abandonat

Tot acabant d'esmorzar amb el Harold

A la tarda ens preparem els trastos que demà dissabte comencem a fer el primer porteig de material.

29/12/12: A les nou del matí ens llevem, i encara no toca el sol al campament. L' Eli segueix amb mal de panxa i diarrea, i decideix anar al metge. Les constants són correctes, però li recomanen quedar-se a Plaza Mulas. Així que amb l' Anna, fem el primer porteig, fins a Canadà, el primer camp d'alçada a 4.800m. El camí de pujada, passa per varis llocs anomenats El Semaforo (40 min.), Piedras Conway, (1h 10 min.). Finalment arribem a Canadà (4.800 m, 2h 30 min)

Canadà, 4.800m

30/12/12: Avui l' Eli es troba millor, i ja la deixen pujar fins a Canadà però sense pes. Decidim pujar plegats fins allà, i llavors, amb l' Anna, fem un porteig fins a Nido de Condores. Deixem la tenda desmuntada, amb pedres a sobre pel vent, i la resta de material. Entrem un moment al duomo dels guardaparques, i ens expliquen el millor camí de baixada. L'Eli baixa de Canadà amb el grup del David.

A Canada (4.800 mt.)

Pujant a Nido de Cóndores

El duomo dels Guardaparques, a Nido de Cóndores (5.300 m)

31/12/12: Avui dilluns, a l'Eli tampoc la deixen pujar més amunt de Canadà. O sigui que puja ella sola, amb un walkie-talkie, i material per deixar (menjar, grampons...) i s'hi queda 45 min. per aclimatar. La baixada, la fa amb un grup de japonesos.
A la tarda, anem al metge, i tenim bones noticies: a l' Eli ja li donen permís per dormir a Canadà. 
Al vespre celebrem el Cap d'Any amb el David, i la parella de Luxemburg (Hugin i Caroline).

01/01/13: Ens llevem i esmorzem a les 10h. Preparem les coses per anar a dormir a Canadà, i a les 15h comencem a pujar molt tranquilament. Durant la pujada, passem el grup de japonesos, i a dalt, ens trobem amb l'amic David i els de Luxemburg. Fa molt bona tarda, i després de sopar anem a dormir. Estem una mica estrets, però aixi fa menys fred.

Fent el sopar....

02/01/2013: Ens llevem a les 9:30 i després d'esmorzar, l'Eli i l'Anna, pugen fins a Cambio de Pendiente (5.200 m) amb 1h 30 min. Tot pujant, es troben amb el Harold, l'amic alemany que ha pogut fer cim. Tornem a Plaza Mulas, i anem al servei mèdic. Bones noticies: el metge ja deixar intentar fer cim a l' Eli. Pel Camp Base ja corre la veu que el dia 6 de gener farà bo, serà un "dia de cumbre". La meteo d'internet també ho confirma. Parlem amb el Xavi, un guia català que hem conegut, i ens aconsella fer un canvi de plans per tal de fer coincidir el dia 6 amb el nostre dia de cim: el plan és pujar només en tres dies a cim, fent el primer camp a Cambio de Pendiente (entre Canadà i Nido de Condores) i el segon a Berlín. Aquest planning ens sembla prou factible, ja que així podem descansar un dia al Camp Base abans de tornar a pujar amunt, així que decidim jugar aquesta carta.

Aconcagua des de Plaza Mulas

03/01/2013: Ens llevem tard, esmorzem amb la parella de Luxemburg, i ens diuen que volen seguir el mateix plan que nosaltres. En aquestes ocasions, com més siguem a la festa, millor. Ens dutxem per primera vegada, revisem internet, encarreguem el porter pel dia 05/01/13 de Cambio de Pendiente a Berlin a APA, (Asociación de Porteadores de Aconcagua), una gent molt professional i competent.

La galeria d'art i centre de comunicacions

04/01/2013: Avui comencem l' atac a cim. Després d'esmorzar, pugem molt lentament cap a Canadà. Seguim el plan, que és desmuntar aquest camp i traslladar-lo a Cambio de Pendiente. Les motxiles ara encara pesen més. Quan arribem a Canadà tenim un problema: la tenda dels companys de Luxemburg, ha desaparegut amb el vent! A través del walkie, els porters parlen amb Plaza Mulas, i un altre porter dels APA puja amb una tenda nostre que teníem al duomo.
Continuem pujant cap a Cambio de Pendiente.

El "Sofa", un punt de descans.

Durant la pujada, omplim d'aigua els dipòsits, així no haurem de fondre tanta neu, que aquest any és escassa.

Agafant aigua.

Despres de 4h. de pujada, arribem a Cambio de Pendiente (5.200m). Plantem la tenda i a fondre neu per sopar.

La posta de sol

05/01/2013: Avui toca pujar fins Berlín. No fa gaire bon dia, i fa fred. Arriben els portejadors i els hi donem el material que ens han de pujar a Berlin. Passem per Nido de Condores (5.300m) i hi deixem la tenda que hi teníem estesa, i continuem tirant amunt. És el primer cop que estem a aquesta alçada i es nota. El camí està molt marcat i no cal patir, però també està molt endurit i fa de mal caminar.

Pujant cap a Berlín

Pujant cap a Berlín

Després de 4h des de Cambio de Pendiente, arribem a Berlín (5.900 m). Aquí ha ha antics refugis, i els porters ens han plantat la tenda al costat. 

Berlín.

Durant la tarda, fonem neu a dojo, i comença a arribar el bon temps que ens van prometre.

Fonent neu i fent el sopar.

Ja vé el bon temps.

06/01/13: Dia de "Cumbre". Ens llevem ben d'hora, ben d'hora, a les 3:30h de la matinada, i després de posar-nos tota la roba, menjar i beure una mica, a les 5:15h comencem a tirar amunt. És de nit i fa rasca. Ens hem de posar escalfadors als guants.

Les primeres llums de pujada

El dia és esplèndit, i no podem deixar passar l'oportunitat de fer cim.

Poc a poc, anem pujant. Per sort, la temperatura també. Anem passant per llocs anomenats "Piedras Blancas" (6.100 m), "Piedras Negras" (6.200 m), i el derruit refugi d'Independencia" (6.400 m).

Piedras Blancas

Independencia 6.400m

Sobre Independencia, molt a prop hi ha el Portezuelo del Viento, que com el seu nom indica, hi ha dies que és impossible de passar pel fort vent. Aquí deixem els grampons, ja que no ens faran falta. El camí està totalment net, tot per terra i pedra.

El Portezuelo del Viento i travessa cap a la Cueva.

Aquí comença una llarga travessa que s'acaba amb una dreta pujada fins a la "Cueva", un altre lloc de parada. Ja trobem gent que baixa, i ens comenten que fins al cim encara queden 3h. Ens ho agafem amb calma, perquè ens trobem bé, però ja portem 7h i estem cansats. Només ens queda la "Canaleta". Aquí ja fa calor. 

Finalment, a les 15:15h, després de 10h, arribem al cim de l'Aconcagua (6.962 m), que tant havíem somiat. És el sostre d'Amèrica, i el punt més alt de la Terra fora de la zona dels Himalaies.
Estem molt contents tot tres, però ens hauria agradat que la Cristina també estigués aquí amb nosaltres. No fa gens de fred i ens trobem bé. Estem 45 minuts a dalt fent fotos i gaudint del paisatge.

Després de gaudir una estona i menjar alguna cosa, baixem pel mateix camí de pujada, però a un altre ritme. La baixada és molt ràpida. Tornem a dormir a Berlín, tal com ho havíem previst.

A la nit el vent bufa molt fort, tant que patim per si la tenda aguantarà.

07/01/2013: Dia de baixada fins a Plaza Mulas. És un dia dur perquè hem de baixar tot el material i estem cansats, però molt contents.

De nou a Plaza de Mulas. Molt contents.

A l'hora de sopar ho celebrem com cal: a la tenda restaurant que hi ha al camp base, i fem un brindis amb el cava que ens va regalar el David.

08/01/2013: Després d'esmorzar i fer els petates per les mules, comencem la llarga tornada fins a l'entrada del parc. Ens despedim dels metges, ja que sense la seva ajuda, les coses potser haurien anat diferent.

Passem pel mateix camí de pujada, però creuem els rius amb més dificultat.

I hem de tornar a travessar la Playa Ancha...

Passem per Confluencia, on descansem, i finalment, després de 6 hores, arribem a l'entrada del Parc, on ens recull una furgoneta que ens durà a buscar els petates de les mules i després a Mendoza, en unes tres hores. 
El dia ha sigut llarg, i per postres, no tenim lloc al hostel. Ens toca buscar lloc per dormir.

Del 09/01 al 12/01 els dediquem a fer turisme per la zona de Mendoza, ja que intentem canviar el vol de tornada, però ja estan plens. Per celebrar el cim, ens regalem un dinar al El Patio de Jesus Maria, i un tast de cerveses a Antares. Visitem les Termes de Cacheuta, anem amb cavall, i visitem la ciutat de Mendoza.

13/01 i 14/01: Vol de tornada amb Aerolineas Argentinas, via Buenos Aires.

Trobareu totes les fotos a: PICASSA

Nit al Puigmal

Com a ultima sortida d' entrenament abans de marxar cap a l' Aconcagua, hem decidit passar una nit dalt del Puigmal.
Marxem dissabte a mig mati, per dinar a peu de cotxe, a l' aparcament de les pistes de Er-Puigmal i a 4arts de 3, comencem a tirar amunt.
Hi ha boira, i hem de guiar-nos amb el GPS. Peró nosaltres amunt....
La neu o gel, esta tot barrejat, ens fa calçar-nos els grampons, per anar mes de pressa.
Al voltant de les sis arribem al cim, ja practicament fosc. Fa fred i bufa el vent.
Fem tots els protocols de sopar i escalfar-nos, i a dormir.

L' endemà diumenge el dia es radiant. Desprès de replegar els trastos, ens arribem fins al cim, i ja enfilem el camí de baixada, aprofitant les clapes de neu per baixar, sempre amb grampons fins al fons de la vall, on seguim el camí que baixa del Puigmal de Llo.
Ja per la pista arribem fins al cotxe.
Apali, aquí teniu les fotos.

Quina rasca....

Des de la tenda

Dalt del Puigmal

L'Eli baixant...

Inici de la pista.

Sobrepuerto, octubre 2012

Després de 3 anys tornem un altre cop per intentar de fer aquesta travessa de tres dies pels pobles abandonats de Sobrepuerto. L'altre vegada hi vàrem anar al desembre i ja hi havia massa neu, i baixant del Monchoya ens vam perdre i no vam aconseguir arribar al poble d'Otal i ens va tocar fer un bivac, i l'endemà vam decidir abandonar.
Aquesta vegada, però, no trobarem neu i a més portem tot el recorregut al GPS per si de cas. Aquesta ruta és l'article de la pàgina 24 del Vèrtex 224.
Marxem dijous a la tarda amb el Joan i arribem a dormir  passat Ainsa.

Divendres 12 d'octubre:
Ens llevem d'hora i després d'esmorzar arribem al poble de Fiscal des d'on agafarem el desvio per arribar fins al poble de Bergua que serà on deixarem el cotxe.
Així, a les 10:30h comença el segon intent d'aquesta ruta. Seguim el PRHU-3 fins a baixar a les passeres que creuen el barranc de Forcos i llavors seguim pel PRHU-117 cap a la dreta fins a Ayerbe de Broto.

Des d'aquí hem anat seguint restes d'un camí fins que hem trobat una pista que ens ha portat a la carena.

Les vistes des de la  carena son molt recomfortants: tot el perfil del conjunt Ordesa-Mont Perdut.

Ja una mica cansats arribem a dalt del Monchoya a les 16h, on dinem.

Després seguim per la carena, ja en baixada fins al Port de Yosa, des d'on comencem a baixar pel GR-15 fins a la font de Reguero.

Aquí agafem aigua per fer el sopar ja que al poble no n'hi ha. Al cap de 15 minuts arribem al poble abandonat d'Otal. La casa on teníem pensat dormir ja estava ocupada per un grup de 5 nois, així que busquem una altra opció.

En total hem estat 8 hores, i hem fet +1.235m i -770m de desnivell, 17,87km.

Dissabte 13 d'octubre:
Ens llevem i està tot emboirat, però no plou.

Després d'esmorzar comencem a caminar seguint el PRHU-3 en direcció Ainielle.

Passem pel Puerto d'Ainielle des d'on veiem el Tossal d'Oturia que ens sembla que està molt lluny.

Quan  arribem a Ainielle deixem les motxilles i baixem per un camí indicat fins al molí d'Ainielle que està reconstruit.
Continuem i després de passar pel salt de La Olla arribem al poble de Berbusa.

Ja una mica cansats continuarem baixant fins  a creuar el riu i fins al costat del poble de Susín. No entrem al poble perquè queda a uns minuts des de la pista, i estem cansats i amb gana.

 Així que dinem i continuem el camí, que ara per pujada forta (hem de fer 900 metres de desnivell)  entre pista i camí per dins el bosc ens porta fins a la carena.

Aquí descansem de nou amb les vistes d'Ordesa- Mont Perdut al davant i el Tossal d'Oturia al fons que es on hem d'arribar.

Carenejant i amb les vistes de Sabiñánigo a baix arribem al Tossal d'Oturia,

i ja només ens queda baixar una estona fins al refugi lliure de San Cocoba. A 5 min hi ha una font on podem agafar aigua. El refugi és una cabana de caçadors, amb capacitat per 10 persones molt ben avingudes, sense lliteres.
Avui hem estat 9 hores i +1.137m -938m de desnivell, 20.15km.

Diumenge 14 d'octubre:
Avui és el tercer i últim dia. Les vistes de bon matí des del refugi son boniques.

Comencem a caminar per arribar primer al poble de Cortillas. Aquí ja ens comencen a caure 4 gotes. Continuem pel PR i baixem a creuar el riu per arribar al cap d'una estona al poble de Cillas, que el travessem i seguint sempre el PRHU-3 passarem per les restes de l'Ermita de Sant Bartolomé. A partir d'aquí el camí comença a baixar per bancals fins arribar al barranc de Laballe, que el creuem per una passera una mica precària.

Seguim el PR i entre pista i camí travessem un bosc frondós per acabar arribant de nou a Bergua.
Avui hem estat 4 hores i hem fet +36m i -665m de desnivell, 10.57km.

Aquí teniu el track que hem gravat.

SILVRETTA 2010

Finalment, ja hem penjat els videos de la travessa d' esquí de muntanya que vam fer l'abril del 2010 pel massís de la Silvretta.

Primera part:

Segona part:

Aquí teniu els links:

Primera part:  http://www.youtube.com/watch?v=tcy84zHb_s8

Segona part: http://www.youtube.com/watch?v=Cd-AycxoXII 

Esperem que us agradin!

Si voleu veure l'entrada que vam fer llavors, on expliquem el recorregut: aquí

Canigó per Cortalets, 2 de setembre del 2012

Aquesta és la segona vegada que intentem pujar el Canigó per Cortalets. L'altre cop, mentre pujàvem per la llarga pista que arriba al refugi de Cortalets, se'ns va posar a nevar, i l'endemà al llevar-nos estava tot tapat, així que vam decidir deixar-ho per un altre dia, que ha sigut avui.
Des de Villerach hem agafat la pista de 20km i 1500m de desnviell que puja fins al Refugi de Cortalets (C.A.F.) i hem dormit al pàrking. Tota la nit, igual que ahir durant el viatge, ha estat fent molt vent.
Al matí quan ens hem llevat hi havia una boira baixa que no deixava veure res, així que hem fet una mica més el ronso i hem dormit una estona més.
Finalment, però ens hem llevat, i un cop esmorzats i ben abrigats (ahir quan vam arribar marcava 4ºC) hem decidit tirar amunt. Teníem la intenció de pujar al Canigó i llavors baixar per la xemeneia i saltar per la Portella de Valmanya fins a la Crete de Barbet i des d'allà tornar al refugi de Cortalets, però veient  com estava i el vent que feia, hem decidit pujar al Canigó i tornar a baixar pel mateix lloc, a no ser que el dia canviés mentre pujàvem.

Però mentre pujàvem cada cop feia més fred i més vent, i la gebrada ho cobria tot, de manera que cada vegada les roques del camí relliscàven més.

Dalt del Caingó

Un cop a dalt hem confirmat que baixàvem pel mateix lloc, i en poca estona tornàvem a estar al cotxe, i ara marcava 3ºC. De fet ha sigut una sortida curta, i sembla que aquesta ruta se'ns està resistint. El proper cop, però, no tornarem a fer la pista, ja que és molt llarga i pesada.  Ja estudiarem una altra alternativa.