Tuc de Vacivèr, 2644m. 20/02/2011

22 de febr. 2011

0 comentaris
Finalment hem decidit anar a fer el Vacivèr, que sempre surt prou bé.
Hem deixat el cotxe a l'aparcament de l'Orri, i tot i que era una mica tard, encara feia prou fred.


Tot xino xano hem anat pujant per dins del bosc.

Amb les vistes de l'Aneto i les Maladetes al fons, i encara que no es vegin, hi han el Pau, el Xipi i el Xavi, fent el Pic d'Alba.




La pala es veu força bé, tot i que ja hi ha moltes traces de baixada.

Tots dalt del cim: Joan, Ramon, Montse, Albert, Elisenda i Miquel.
La baixada ha sigut una mica rollo perquè la neu estava una mica encrostada. Però ja ho sabem, no sempre hi ha neu pols.
Fins la propera.

Tuc de Moró i Puigfalcó, 19/02/2011

21 de febr. 2011

1 comentaris
Aquest cap de setmana hem anat a la Vall de Boí i després a la Vall d'Aran (veure el post següent).
Hem dormit a Durro, a una pensió molt familiar, i dissabte hem pujat fins a l'estació d'esquí de Boí-Taüll. No teníem cap idea fixa, i sempre teníem el recurs de pujar al Puigfalcó per les pistes. Però a la curva de la Vall de Sant Martí hem vist cotxes aparcats, i hem vist traces que pujàven per la part obaga, així que ens hem decidit a pujar al Tuc de Moró.
A la pista hi havia neu suficient per pujar, sobre una capa de gel molt gruixuda; però no per baixar.


Veient com estava la pista, hem deicidit que potser el millor seria baixar cap a l'estació d'esquí, i des d'allà fer autostop per tornar a baixar a la curva on tenim el cotxe.
Quan hem entrat al bosc la neu ja estava una mica més justa, i després de poder fer tot un troç amb gimcama inclosa, ens hem deicidit reure els esquís, fins a sortir del bosc.


Ja per sobre els 2000m la cosa ha canviat. El gruix de neu era considerable.
El dia s'ha començat a tapar una mica, però ja ens queda molt poc per arribar a dalt.
Hem decidit que un altre dia saltarem pel Port de Rus, i pujarem al Moró per l'altra cara.

No està fent un pipi. Està parat mirant el GPS mentre m'espera a mi.
 Per fer els últims metres ens hem tret els esquís, i jo m'he posat els crampons, ja que la neu estava una mica dura i no donava prou confiança. Ja a dalt, el cel s'ha tapat més  i ha començat a nevar suau.

Dalt del Tuc de Moró, 2734m.
Hem baixat cap al coll de Moró, i hem pujat fins al Puigfalcó, que en realitat es diu Cap de Raspes Roies, i allà hem ganyipat, i hem baixat per les pistes d'esquí amb un plis plas, pràcticament sols i amb la nevada que s'anava intensificant.

Dalt del Cap de Raspes Roies, 2783m.
A baix, uns xiquets de Bellcaire van baixar el Miquel fins al cotxe.
Ja canviats i descansats, hem anat cap a la Salardú, on ens hem de trobar amb la resta de la colla per l'endemà.

Tossa d'Alp, 5 de febrer del 2011

0 comentaris
La idea inicial era anar a pujar el Pic de Pedrons, a Andorra, que és una cara nord i per tant pensàvem trobar neu suficient. A més, fa molt temps que no el fem.
Hem sortit de Sabadell a les 6, amb l'Albert i la Montse, i ens hem trobat amb el Ramon a Puigcerdà.
Quan hem arribat al Pont de Baladrà hem vist que no hi havia prou neu. Bé, per pujar potser sí però per baixar hi havia massa pedres. Així que ens hem decidit a anar cap a la Masella i pujar a la Tossa d'Alp.


Hem començat a pujar a les 9:30h per les pistes, i la veritat és que la neu encara era prou bona.




 Els últims metres els hem fet caminant, i després de fer la foto de cim hem entrat al refugi a prendre alguna cosa calenta. No ha fet molt fred, però a dalt el vent bufava força.




La baixada ha sigut ràpida per les pistes. Hem arribat al cotxe a les 14:00h.





Costabona 23.01.2011 (2465 mt.)

30 de gen. 2011

1 comentaris

Com que no hi ha neu per esquiar, hem decidit anar a caminar. Hem triat el cim del Costabona, que no hi havíem pujat mai.

Costabona des de La Preste
  Hem sortit d'una mica més amunt del poblet de La Preste, al costat de Prats de Molló.
Al matí ens hem llevat i el termòmetre marcava -8ºC. Ens ha fet una mica de mandra de sortir del sac i vestir-nos.
Després d'esmorzar hem pujat pel camí entre un bosc de faigs.

Bosc de faigs
Aquests darrers dies ha fet tant fred, que tota l'aigua del camí estava gelada, amb una capa ben gruixuda de gel. 

Camí gelat. Queda demostrat que ha fet molt fred.

El camí estava ple de fulles. Semblava la tardor.

Miquel pel camí del bosc.


Quan hem sortit del bosc, hem començat a veure les muntanyes del Sud del Canigó.

Vistes cap al Canigó.
Ja es pot veure que pelat que està tot.
Arribant al cim. Al fons el Bastiments i Gra de Fajol completament pelats.
 Ja som a dalt del cim. En tot el dia no ens hem torbat a ningú. ara volem baixar per la carena nord, i acabar de fer una volta, passant per la cabana de l'Ullat.

Dalt del Costabona, 2465m. Feia bastant fred.

Aquest camí de tornada ha sigut molt bonic. Teníem el riu a l'esquerre, que estava casi tot gelat, i al bosc encara hi havíen més fulles que a la pujada.

No ens enfonsem a la neu, però sí a les fulles.

En total hem fet 1300m de desnivell, i hem tardat unes  7h a pas molt tranquil, ja que hem fet les proves amb el GPS que ens han deixat.

Tignes-Val d' Isere

8 de gen. 2011

0 comentaris
Aquests dies de festa els hem aprofitat per anar a fer esqui de pista als Alps, concretament a Tignes-Val d' Isere.
El viatge des de Sabadell dura unes 7 hores, practicament tot per autopista. L' allotjament es a casa el Michel, un monitor que tambe ofereix habitacions amb esmorçar inclos per 25 €/la nuit.
Marxem amb l' Albert i la Montse despres del dinar de cap d' Any, a 2/4 de sis. Arribem a quarts d'una. No hi ha problema, ens esperen.

Tarbesou, desembre 2010

18 de des. 2010

0 comentaris



Ja ha començat la temporada.


Aquest cop el cim escollit ha sigut el Tarbesou, situat a l' Ariège. Des de les minipistes de Mijanes, encara tancades, iniciem la fàcil pujada cap al cim. La neu encara és prou bona a la part alta, però a baix és bastant tova.
El que havia de ser una semana blanca per l' Ariège, s' ha acabat amb
aquest cim.
Esperem que la innivació millori de cara al gener, perquè sembla que també tingui crisis....

Silvretta 2010

0 comentaris
Aquesta Setmana Santa, amb el Pau Saura i el Xipi, hem anat a fer la travessa del massís de la Silvretta amb esquís. Tot i que la previsió meteorològica ens va fer dubtar fins a última hora, ara ja podem dir que ha sigut una experiència per recordar durant molt de temps.

Vam marxar el dissabte 27 de març direcció a Iscghl, Àustria, on vam arribar després de 15 hores de cotxe. L'endemà vam pujar al cim del Pauliner Kopf amb la cabina i el telecadira de les pistes d'esquí, i des d'allà vam baixar al Heidelberger Hütte, pujant de camí al Piz de Val Gronda.

Amb la tecnologia de Blogger.