Aquesta Setmana Santa, amb el Pau Saura i el Xipi, hem anat a fer la travessa del massís de la Silvretta amb esquís. Tot i que la previsió meteorològica ens va fer dubtar fins a última hora, ara ja podem dir que ha sigut una experiència per recordar durant molt de temps.
Vam marxar el dissabte 27 de març direcció a Iscghl, Àustria, on vam arribar després de 15 hores de cotxe. L'endemà vam pujar al cim del Pauliner Kopf amb la cabina i el telecadira de les pistes d'esquí, i des d'allà vam baixar al Heidelberger Hütte, pujant de camí al Piz de Val Gronda.
El dilluns 29 vam remuntar en direcció al Krönen Joch amb l'intenció de pujar al Breite Krone, però ens vam haver de conformar amb pujar al coll amb l'ajuda del GPS, ja que el mal temps no ens deixava veure res. I de baixada, cap al Jamtal Hütte. Quin refugi! Casi es pot dir que és un hotel a gran alçada: hi havia escalfadors per les botes, que al matí s'agraeix moltíss
im.El dimarts vam intentar pujar al cim de l'Austenberg Nord, però ja sortint del refugi tot feia pensar que es quedaria amb un intent. I així va ser. Feia molt vent, i mica en mica s'anava tapant més i començava a nevar. Vam arribar a sota del primer coll que calia travessar: la Fourcla Chalaus, però un cop a sota, un grup de vascos va desencadenar un allau que per sort es va quedar en un ensurt. De baixada, la neu estaba molt encrostada i va ser una mica rotllo. Vam tornar al Jamtal Hütte a passar-hi una segona nit.
El dimecres (4rt dia), tot el dolent que va tenir el dimarts, ho va tenir de bo: un sol espatarrant i una neu pols de somni. Vam pujar per la gelera de la Vall de Jamtal fins al coll del Ochen-Scharte tot passant per sota uns sèracs magnífics, per continuar per l'altra banda per la pala del Dreiländer Spitze fins a deixar els esquís en un petit collet de la cresta. Des d'allà només el Xipi ho va tenir clar i va pujar fins a l'avantcim. La primera rampa de baixada és de les que 
impresionen, i després una neu pols on vam deixar la nostra tarjeta de visita amb una caligrafia perfecta fins al Wiesbadener Hütte.
impresionen, i després una neu pols on vam deixar la nostra tarjeta de visita amb una caligrafia perfecta fins al Wiesbadener Hütte.
El dijous va tornar a ser un dia de mal temps. Vam remuntar la gelera d'Ochsentaler i vam vorejar uns sèracs fins a la Fourcla Cunfim. El Piz Buin, ni el vam veure de la boira i la nevada que queia. Ja a sota la Fourcla, una altra allau ens va sorprendre: un esquiador ens va tallar la pala per dalt i va arrossegar el Miquel i dos nois més. Per sort no va passar res. Llavors vam decidir travessar el coll a peu. Ja a l'altra banda, territori 
suís, vam seguir a les palpentes el camí que ens marcava el GPS fins al Silvretta Hütte. Al vespre es va destapar tot i vam poder veure unes vistes magnífiques des de les finestres del refugi.
suís, vam seguir a les palpentes el camí que ens marcava el GPS fins al Silvretta Hütte. Al vespre es va destapar tot i vam poder veure unes vistes magnífiques des de les finestres del refugi.
El divendres va ser el dia més llarg. Aprofitant el molt bon temps i la molt bona i abundant neu que hi havia, vam sortir del refugi en direcció al coll de la Rote Furka, a 13º sota zero. Vam remuntar a peu els 100 metres de la pala del coll per evitar nous allaus, i des d'allà vam baixar cap a la vall de Klostertal.
Seguint les recomanacions del guarda del refugi, ens vam tornar a posar les pells per pujar al cim del Schneeglocke, de 3223m. Quines vistes des d'allà dalt. Vam tornar a baixar fins a la vall de Klostertal deixant la nostra signatura sobre la neu, i un cop a baix, vam tornar a posar pells per remuntar la vall de Verhupftali fins al coll de Litzner Scharte. Un altre cop a treure pells i de baixada cap el Saarbrüker Hütte, on vam haver de tornar a posar pells per remuntar el turonet on està enfilat el refugi. Van ser un total de 1650m de desnivell positiu, i 9 hores amb una neu fantàstica. Al refugi ho vam celebrar amb cervesa, bon menjar i bona companyia.
El dissabte, el setè i darrer dia, no volíem desaprofitar el bon temps ni la neu que hi havia. Enlloc de baixar directament per una pista aixafada per la retrac fins a la presa del Vermuntstausse, vam seguir els consells del guarda del refugi. Així vam remuntar el coll de Kromerlüke i des d'allà ens vam tirar literalment a la gelera de Kromer on vam disfrutar de la darrera neu pols del dia i setmana. Vam arribar a la presa del Vermuntstausse i vam agafar un autobús de pujada a la presa del Silvrettastaussee, des d'on vam baixar per la pista d'esquí de fons fins a Wirl, on teníem el cotxe que havíem deixat feia set dies. Molt contents i satisfets vam iniciar el viatge de tornada cap a casa, ja proposant noves rutes per altres anys.
Seguint les recomanacions del guarda del refugi, ens vam tornar a posar les pells per pujar al cim del Schneeglocke, de 3223m. Quines vistes des d'allà dalt. Vam tornar a baixar fins a la vall de Klostertal deixant la nostra signatura sobre la neu, i un cop a baix, vam tornar a posar pells per remuntar la vall de Verhupftali fins al coll de Litzner Scharte. Un altre cop a treure pells i de baixada cap el Saarbrüker Hütte, on vam haver de tornar a posar pells per remuntar el turonet on està enfilat el refugi. Van ser un total de 1650m de desnivell positiu, i 9 hores amb una neu fantàstica. Al refugi ho vam celebrar amb cervesa, bon menjar i bona companyia.
El dissabte, el setè i darrer dia, no volíem desaprofitar el bon temps ni la neu que hi havia. Enlloc de baixar directament per una pista aixafada per la retrac fins a la presa del Vermuntstausse, vam seguir els consells del guarda del refugi. Així vam remuntar el coll de Kromerlüke i des d'allà ens vam tirar literalment a la gelera de Kromer on vam disfrutar de la darrera neu pols del dia i setmana. Vam arribar a la presa del Vermuntstausse i vam agafar un autobús de pujada a la presa del Silvrettastaussee, des d'on vam baixar per la pista d'esquí de fons fins a Wirl, on teníem el cotxe que havíem deixat feia set dies. Molt contents i satisfets vam iniciar el viatge de tornada cap a casa, ja proposant noves rutes per altres anys.
Pau Saura, Xipi, Miquel Lloveras i Elisenda Marcos.
Si voleu veure el vídeo:
Primera part: http://www.youtube.com/watch?v=tcy84zHb_s8
Segona part: http://www.youtube.com/watch?v=Cd-AycxoXII
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada