Bastiments 2.879m, 16/04/11

Ahir dissabte vam anar a Vallter per veure si encara podíem fer el Bastiments. Per si de cas ens vam emportar les botes de caminar.
Vam sortir de Sabadell a les 6h i vam recollir el Ramon a Ripoll. Al arribar a dalt a Vallter el panorama era desolador: molt poca neu, i la pala molt justeta. Tot i així hi havia dos grups amb esquís que estaven començant a pujar, cosa que ens va decidir a probar-ho nosaltres també.

Visió des de l'aparcament de dalt.

Donç apa, a posar pells i botes (Ostres!!!!!!!!!, el Miquel s'ha deixat les pells a Sabadell!!!!!!!!!!!!!). Decideix que pujarà a peu amb nosaltres, i disfrutar la baixada si ens deixa la neu.
Ens posem els esquís a peu de pista i comencem a pujar per la pista de la dreta, amb una neu molt dura, però com que ja hi comença a tocar el sol ens aguanta prou bé sense serretes.
Al final de les pistes dubtem de per on seguir: per l'Esquena de l'ase ens hem de treure els esquís un bon troç, i després és molt tiesso; hi ha una canal del mitg amb neu fins a dalt on hi ha un grup que està fent traça per allà, tot i que també ho veiem molt dret; i pel Coll de la Marrana es veu bé però des d'on som hem de baixar i un cop dalt ens hem de treure els esquís un bon troçet també.

Opció Esquena d'Ase

Opció canal

Opció Coll de la Marrana

Ens decidim per la canal del mitg. Mica en mica pujem fent llaçades però cada cop és més dret i la neu ja està molt transformada i no aguanta gaire. Jo decideixo treure esquís i pujar més ràpid i còmode a peu, però el Ramón segueix amb esquís fins a dalt la canal.

Dalt de la canal

Pala del Bastiments

Arribem així al peu de la pala del Bastiments. Podrem pujar sense treure els esquís, tot i que per baixar hi ha un pas molt estret que potser ens els haurem de treure o baixar amb escaleta.

Arribem a dalt i fer fi tenim un dia tranquil i amb sol a dalt del Bastiments. Gaudim del paisatge, mengem, fem fotos i ens preparem per baixar.

Ramon i Gra de Fajol al fons

Nosaltres dalt del Bastiments

Desfem el mateix camí, i per sorpresa nostra la neu es deixa fer força bé, sobretot a la canal que pensàvem que estaria encara més transformada, i per les pistes una primavera genial. Arribem així a peu de cotxe amb esquís, i només ens hem tret els esquís dues vegades en total. Tot un èxit per les expectatives que teníem.

Desnivell: 718m

Dificultat: S3

Norís per Boet, 2.826m 10/04/2011

Tot i la calor exagerada per ser el més d'Abril, hem cregut possible pujar al Norís.
La nostra primera idea era pujar pels Llacs d'Aixeus, però el Bartomeu i la Rosa ens han proposat pujar-hi des de Boet, que és més directe i la baixada és força millor.
Així, el dissabte al migdia marxem cap a la Vallferrera amb el Joan, el Xipi i el Bartomeu i la Rosa.
De camí hem parat a la Pobla de Segur per comprar xolís (estàvem a 31 graus).
Hem arribat al Pla de la Selva i ja ens esperàven el Bartomeu, per dir-nos que amb cotxe només podríem pujar uns 2km més. Hem decidit sopar i dormir al Pla de la Selva, on hem gaudit d'una nit amb un cel ben estrellat.


Sopant al Pla de la Selva

El diumenge ens hem llevat a les 5:45, i després de desmuntar els "llits" i esmorzar, hem pujat amb cotxe fins allà on ens han deixat les plaques de gel. Així que ha tocat carregar els esquís  a la motxilla una bona estoneta (1 hora aprox.). Quan hem arribat al pricipi de la canaleta encara no hi havia neu, així que hem començat a pujar muntanya amunt uns 20 minuts, fins que per fi hem trobat la neu i ens hem calçat els esquís. La neu no era molt bona aquest primer troç, però volta maria i volta maria hem anat ganyant alçada.

Ens hem plantat a sota dels Sentinelles, i els hem passat per entremitg fins que hem pogut veure el Monteixo i el Norís al fons.



La colla i el Monteixo al fons.

 Una mica més amunt ja ens hem plantat sota la pala final del Norís, on s'ajunta el camí que vé dels Llacs d'Aixeus. Hem parat una mica per menjar, i xino-xano hem pujat la darrera pala fins a dalt del cim, de 2.826m. Amb el bon dia que ens ha fet, per fi hem tingut un dia de calma a dalt del cim: sense vent i sense fred.

Norís amb la seva pala al fons

Eli pujant la pala del Norís

Dalt del Norís

Hem tret pells, i cap avall que fa baixada. Els primers 500m s'han deixat fer bé, però llavors hem hagut d'anar amb compte perqè la neu s'enfonsava molt, sobretot els darrers 300 metres. Així, els últims metres de neu, hem decidit fer-los caminat per fora la neu, ja que començava a ser perillós continuar amb els esquís.

Un altre cop a la pista i a caminar fins als cotxes.

Amb nosaltres han pujat una parella de Vic, el Ricard i la Feli, que han sigut uns bons companys d'esquiada. A veure si coincidim una altra vegada, sigui amb esquís o fent un barranc.

Desnivell: 1200m
Dificultat: S2-S3.
Track de la ruta

Pala Serrera, 3/4/2011

El diumege 3 d'abril ens vam trobar tota una colla a Sorteny.
Vam aprofitar que els del curset de la UES estàven allà per fer més ambient.
Va ser una sortida multitudinària, i encara que tots no vam arribar a dalt perquè a última hora es va girar un vent bastant fort i una mica de calamarçada, es pot dir que va ser tot un èxit.
Nosaltres vam fer noves amistats, i vam retrobar companys que feia temps que no vèiem.
A la pujada vam carregar els esquís fins que vam aconseguir creuar el riu una mica més amunt de la cabana de Sorteny, on se'ns van afegir el Bartomeu i la Rosa, que havíen dormit allà.
La baixada va ser millor del què ens pensàvem, i vam poder arribar amb esquís fins al pont de davant la cabana de Sorteny. La neu era molt tova, però encara es deixava fer. L'últim tróç pel bosc va ser tipus slalom d'arbres, on el ´Ramon va disfrutar com un vedell.