Tot i la calor exagerada per ser el més d'Abril, hem cregut possible pujar al Norís.
La nostra primera idea era pujar pels Llacs d'Aixeus, però el Bartomeu i la Rosa ens han proposat pujar-hi des de Boet, que és més directe i la baixada és força millor.
Així, el dissabte al migdia marxem cap a la Vallferrera amb el Joan, el Xipi i el Bartomeu i la Rosa.
De camí hem parat a la Pobla de Segur per comprar xolís (estàvem a 31 graus).
Hem arribat al Pla de la Selva i ja ens esperàven el Bartomeu, per dir-nos que amb cotxe només podríem pujar uns 2km més. Hem decidit sopar i dormir al Pla de la Selva, on hem gaudit d'una nit amb un cel ben estrellat.
|
Sopant al Pla de la Selva |
El diumenge ens hem llevat a les 5:45, i després de desmuntar els "llits" i esmorzar, hem pujat amb cotxe fins allà on ens han deixat les plaques de gel. Així que ha tocat carregar els esquís a la motxilla una bona estoneta (1 hora aprox.). Quan hem arribat al pricipi de la canaleta encara no hi havia neu, així que hem començat a pujar muntanya amunt uns 20 minuts, fins que per fi hem trobat la neu i ens hem calçat els esquís. La neu no era molt bona aquest primer troç, però volta maria i volta maria hem anat ganyant alçada.
Ens hem plantat a sota dels Sentinelles, i els hem passat per entremitg fins que hem pogut veure el Monteixo i el Norís al fons.
|
La colla i el Monteixo al fons. |
Una mica més amunt ja ens hem plantat sota la pala final del Norís, on s'ajunta el camí que vé dels Llacs d'Aixeus. Hem parat una mica per menjar, i xino-xano hem pujat la darrera pala fins a dalt del cim, de 2.826m. Amb el bon dia que ens ha fet, per fi hem tingut un dia de calma a dalt del cim: sense vent i sense fred.
|
Norís amb la seva pala al fons |
|
Eli pujant la pala del Norís |
|
Dalt del Norís |
Hem tret pells, i cap avall que fa baixada. Els primers 500m s'han deixat fer bé, però llavors hem hagut d'anar amb compte perqè la neu s'enfonsava molt, sobretot els darrers 300 metres. Així, els últims metres de neu, hem decidit fer-los caminat per fora la neu, ja que començava a ser perillós continuar amb els esquís.
Un altre cop a la pista i a caminar fins als cotxes.
Amb nosaltres han pujat una parella de Vic, el Ricard i la Feli, que han sigut uns bons companys d'esquiada. A veure si coincidim una altra vegada, sigui amb esquís o fent un barranc.
Desnivell: 1200m
Dificultat: S2-S3.
Track de la ruta
1 comentaris:
Una ascensió molt interessant apurant la neu que resta, a veure si la temperatura baixa i es pot anar fent.
Publica un comentari a l'entrada