El viatge el comencem a les 8.00 del dissabte 31.03.12 a Barcelona, on recollim dos passatgers de http://www.blablacar.es/, que deixarem posteriorment a Montpellier i a Cannes.
El dissabte arribem fins a Lecco, on dormim a la furgo en un pàrking públic al costat del llac.
El diumenge 1.04.12 acabem de fer la resta de viatge, fins al poble de Sta. Caterina de Valfurva, on s'agafa una pista asfaltada que va fins al pàrking del Forni (2.200 mt.). Quan hi arribem ja veiem que la neu justeja, i que probablement no serà com les altres vegades que hem anat al Alps.
 |
| Al parking del Forni. |
El refugi és un hotelet de primera, amb dutxes d'aigua calenta, internet i menjar boníssim.
 |
| El refugi |
Fa fresca. Seguim la ruta d' altres grups.
La majoria va amb guia.
Hem de colocar ganivetes.
La baixada es per el mateix itinerari de pujada.
Dimarts 03.04.12: Avui toca fer la travessa cap al refugi Cassati. La ruta prevista és pujar al Palon de la Mare (3.703 mt.), i continuar fins al Cevedale (3.769 mt.). Fins al cim pujarem amb una part d'un grup de catalans que tornen a fer nit al Cesare Branca.
El camí surt en direccio SE cap a una marcada canal. Un cop superada aquesta, comença el passeig per la gelera.
La primera part de la gelera es molt plana.
La segona part es redressa una mica més.Com que la idea inicial és fer la travessa, hem de portar els esquís i tots els trastos fins al cim del Palon de la Mare.
 |
| Al cim (3.703 mt.) |
De mica en mica, la cosa es va posant més difícil, i ens trobem al mig d'unes plaques de verglass, que els grampons li fan pessigolles. Anem encordats, perquè prèviament hem hagut de travessar alguna esquerda. El temps no pinta gaire bé. Mirem el mapa i el GPS, i el rellotge. És tard, la progressió es complica i no podem seguir amb la travessa. Decidim tornar enrera, i desfer el camí. A 2/4 de 5 tornem a ser al cim, i 1/2 hora més tard, ens podem calçar els esquís, per anar més depressa. Pero la neu esta regelada, i a més hi ha boira.
Finalment, despres de 12 h de fer la cabra, arribem al refugi Cesare Branca, d'on havíem sortit.
Dimecres 04.04.12: decidim anar al refugi Cassati per una altra ruta, juntament amb els companys de Mollet (la majoria) que hem conegut aquests dies, i que tenen més o menys els mateixos plans que nosaltres per la resta de dies.
El camí va per la Vall di Cedec, i passa pel refugi Pizzini (2.706 mt.)
La primera part es fa
a peu.
 |
| Descansant al refugi Pizzini. (2.706 mt.) |
Dijous 05.04.12:
Avui estarem "castigats" al refugi, doncs la boira és molt espessa i també està nevant. A l'Eli li fa mal l' esquena i es passara el dia al llit.
Divendres 06.04.12: Avui sí que promet. L' Eli, però, diu que no vol sortir. Jo m'apunto amb l'altre colla a fer el Cevedale (3.769 mt.) Sortim des de la mateixa porta del refugi amb esquís.
La sort que tenim és que la traça ja està oberta per un altre grup. Anem pujant per el que abans eren unes pistes d' esqui d' estiu, ara abandonades.
Anem seguint la traça que ha fet l' altre grup per la gelera, sense dificultat.
Al final del pla de la gelera, ens trobem el primer grup que gira cua, perquè no saben per on obrir la traça.El Mikel, i l'Alvaro decideixen intentar-ho amb grampons, i el Josep i el Vicenç van darrera amb els esquís, però és molt difícil i cansat. Llavors és quan apareix la nostra salvació: un grup de guies-entrenadors de joves promeses, que obren la traça fins al cim com si estiguessin passejant per la Rambla. Quina facilitat !!! Així que amb el Mikel, l' Alvaro, el Vicenç, el Josep i jo, que ja havia tret les pells, decidim intentar-ho.
No és tant fàcil com sembla. Com que hi ha una capa de neu nova sobre una de gel, només passen bé els primers. Nosaltres decidim treure esquís i pujar amb grampons i piolet. Fins i tot hem de colocar un clau de gel per assegurar un pas. (És que els italians de l' esquí de muntanya en diuen sci-alpinismo).
 |
| L' aresta final |
Amb això ens trobem dalt de l' aresta que porta al cim.
 |
| El Miquel, el Vicenç, el Mikel, el Josep i l' Alvaro dalt del Cevedale (3.769 mt.) |
Aquí passarem la nit, a veure si el dissabte podem per alguna pujadeta de remate final. Però el dia es lleva dolent (la meteo ja ho deia...), i tirem avall cap als cotxes. La Teresa baixa amb una oruga del refugi i després amb 4x4, perquè el genoll no està amb condicions d' esquiar.
Aquí s' acaben les nostres aventures pel Parco Nazionale dello Stelvio.
La tornada la fem en dos dies, perquè ens quedem a fer nit a Lecco, a casa el Marcel, a traves de http://www.couchsurfing.org.
Miquel i Elisenda, Setmana Santa 2012
Veure totes les fotos
2 comentaris:
Renoi quina esquiada i quina aventura! aquesta setmana santa ha esta punyetera amb el temps, però almenys heu pogut fer una bona travessa, felicitats!!
Una zona ben bonica i uns dies ben aprofitats.
Records!
Publica un comentari a l'entrada