STELVIO 2012

Aquesta Setmana Santa hem fet esquí de muntanya al Parco Nazionale dello Stelvio, al nord de la Llombardia (nord d' Italia).


El viatge el comencem a les 8.00 del dissabte 31.03.12 a Barcelona, on recollim dos passatgers de http://www.blablacar.es/, que deixarem posteriorment a Montpellier i a Cannes.


El dissabte arribem fins a Lecco, on dormim a la furgo en un pàrking públic al costat del llac.
El diumenge 1.04.12 acabem de fer la resta de viatge, fins al  poble de Sta. Caterina de Valfurva, on s'agafa una pista asfaltada que va fins al pàrking del Forni (2.200 mt.). Quan hi arribem ja veiem que la neu justeja, i que probablement no serà com les altres vegades que hem anat al Alps.

Al parking del Forni.

Allí comencem la pujada fins al refugi de Cesare Branca    (2.493 mt.), amb els esquís entre l' esquena i els peus, i arribem al refugi al cap d' una hora i mitja, tot suats.
El refugi és un hotelet de primera, amb dutxes d'aigua calenta, internet i menjar boníssim.

El refugi

L' endemà dilluns 02.04.12 seguim el planning previst: l'esmorzar és a 2/4 de 7, i després de deixar alguns trastos al refugi sortim cap a la Punta St. Mateo. Primer s'ha de baixar un troç a peu, fins a trobar la neu. Als deu minuts ja ens calcem els esquís, però a la primera de canvi ja ens hem de posar els grampons per travessar una placa de glaç. Finalment, la cosa es normalitza i fem via cap a la gelera.


























Fa fresca. Seguim la ruta d' altres grups.
La majoria va amb guia.

Comencem a veure que hi ha molt gel.

Hem de colocar ganivetes.

Finalment arribem al cim (3.678 mt.) amb esquís, pero hem passat una zona que a la baixada decidim passar amb grampons, donat l' estat en que es troba el glaç i la manca de neu.

La baixada es per el mateix itinerari de pujada.














 

Dimarts 03.04.12: Avui toca fer la travessa cap al refugi Cassati. La ruta prevista és pujar al Palon de la Mare (3.703 mt.), i continuar fins al Cevedale (3.769 mt.). Fins al cim pujarem amb una part d'un grup de catalans que tornen a fer nit al Cesare Branca.


El camí surt en direccio SE cap a una marcada canal. Un cop superada aquesta, comença el passeig per la gelera.

La primera part de la gelera es molt plana.

La segona part es redressa una mica més.

Com que la idea inicial és fer la travessa, hem de portar els esquís i tots els trastos fins al cim del Palon de la Mare.



Al cim (3.703 mt.)

Ens separem dels companys, i seguim per l' aresta en direcció N  cap al Coll de la Mare, amb grampons.
De mica en mica, la cosa es va posant més difícil, i ens trobem al mig d'unes plaques de verglass, que els grampons li fan pessigolles. Anem encordats, perquè prèviament hem hagut de travessar alguna esquerda. El temps no pinta gaire bé. Mirem el mapa i el GPS, i el rellotge. És tard, la progressió es complica i no podem seguir amb la travessa. Decidim tornar enrera, i desfer el camí. A 2/4 de 5 tornem a ser al cim, i 1/2 hora més tard, ens podem calçar els esquís, per anar més depressa. Pero la neu esta regelada, i a més hi ha boira.
Finalment, despres de 12 h de fer la cabra, arribem al refugi Cesare Branca, d'on havíem sortit.


Dimecres 04.04.12: decidim anar al refugi Cassati per una altra ruta, juntament amb els companys de Mollet (la majoria) que hem conegut aquests dies, i que tenen més o menys els mateixos plans que nosaltres per la resta de dies.
El camí va per la Vall di Cedec, i passa pel refugi Pizzini (2.706 mt.)

La primera part es fa
a peu.

Descansant al refugi Pizzini. (2.706 mt.)

Arribem al refugi Cassati (3.254 mt.) un altre cop amb boira i fent l'últim tram amb grampons.


Dijous 05.04.12: 
Avui estarem "castigats" al refugi, doncs la boira és molt espessa i també està nevant. A l'Eli li fa mal l' esquena i es passara el dia al llit.


Divendres 06.04.12: Avui sí que promet. L' Eli, però, diu que no vol sortir. Jo m'apunto amb l'altre colla a fer el Cevedale (3.769 mt.) Sortim des de la mateixa porta del refugi amb esquís.

La sort que tenim és que la traça ja està oberta per un altre grup. Anem pujant per el que abans eren unes pistes d' esqui d' estiu, ara abandonades.








Anem seguint la traça que ha fet l' altre grup per la gelera, sense dificultat.

Al final del pla de la gelera, ens trobem el primer grup que gira cua, perquè no saben per on obrir la traça.


El Mikel, i l'Alvaro decideixen intentar-ho amb grampons, i el Josep i el Vicenç van darrera amb els esquís, però és molt difícil i cansat. Llavors és quan apareix la nostra salvació: un grup de guies-entrenadors de joves promeses, que obren la traça fins al cim com si estiguessin passejant per la Rambla. Quina facilitat !!!  Així que amb el Mikel, l' Alvaro, el Vicenç, el Josep i jo, que ja havia tret les pells, decidim intentar-ho.


No és tant fàcil com sembla. Com que hi ha una capa de neu nova sobre una de gel, només passen bé els primers. Nosaltres decidim treure esquís i pujar amb grampons i piolet. Fins i tot hem de colocar un clau de gel per assegurar un pas. (És que els italians de l' esquí de muntanya en diuen sci-alpinismo).

L' aresta final

 Amb això ens trobem dalt de l' aresta que porta al cim.

El Miquel, el Vicenç, el Mikel, el Josep i l' Alvaro dalt del Cevedale (3.769 mt.)

Al descenç la cosa  torna a ser complicat. Baixem amb grampons i amb esquís com podem fins al pla on  ens esperen els companys, per gaudir de la neu pols fins al refugi. Però a mitja baixada, la Teresa cau, i es fa mal en un genoll. Dubtem què fer, però al final tornem al refugi, on recullim els trastos, i baixem al ref. Pizzini, pel mateix itinerari de pujada.


Aquí passarem la nit, a veure si el dissabte podem per alguna pujadeta de remate final. Però el dia es lleva dolent (la meteo ja ho deia...), i tirem avall cap als cotxes. La Teresa baixa amb una oruga del refugi i després amb 4x4, perquè el genoll no està amb condicions d' esquiar.

Aquí s' acaben les nostres aventures pel Parco Nazionale dello Stelvio.












La tornada la fem en dos dies, perquè ens quedem a fer nit a Lecco, a casa el Marcel, a traves de http://www.couchsurfing.org.


Miquel i Elisenda, Setmana Santa 2012


Veure totes les fotos

Leffer's a la Vall d'Aran, 18 i 19 de gener del 2012

El cap de setmana passat vam anar amb la colla dels Leffer's a fer esquí de muntanya a la Vall d'Aran. Els Leffer's són el grup de running amb qui a vegades va el Miquel.
El divendres ens vam trobar tots 11 al refugi Rosta: els germans Roger i Oriol Sellent, el Quico i la Mireia, l'Esteve i l'Enric, l'Anna, el Xavi, el Pau i el Miquel i jo. Tot sopant vam decidir que de moment dissabte faríem el Baciver, que és un cim no gaire difícil tenint en compte que l'Enric era el primer cop que provava això de l'esquí de muntanya.

El dia va ser genial i la neu també:

Veure el vídeo que ha fet el Pau.

Baixant la neu era pols, i pel tub fins a les pistes va ser genial.

Com que no ens vam cansar gaire (alguns.....) vam deicidir fer una pujadeta extra per les pistes. Però valga'm Déu, això de pujadeta es va convertir en PUJADOTA!. La Mireia ens va anar convencent per pujar una mica més, i més i més i més fins a dalt de tot del telecadira. Però llavors va venir el millor: el Miquel va proposar: i si els hi diem que ens vinguin a buscar a baix a Baqueira? I quina bona idea que va tenir. Així ja ens tens fent una llarga baixada per les pistes amb una neu fantàstica. Com ens ho van fer pagar la resta........
Al vespre vam tenir la companyia de l'Antonio i la Mariona, que alguns feia molt temps que no els vèiem, i després vam anar a sopar al Rosta.
Tot sopant vam decidir que diumenge pujaríem al Tuc del Port de Viella.
Però diumenge no va fer tant bon temps, i a poca estona del coll vam decidir que ja era hora de baixar.

Tot plegat un cap de setmana genial i amb bona companyia.


Paqueton!

Cap de Marimanya, 12 de febrer del 2012

Aquest diumenge, acompanyats del Joan Rius i de l'Anna Ferrer hem anat a la Vall d'Aran a pujar el Cap de Marimanya.
Finalment hem dormit a casa dels pares de l'Anna a Baqueira, amb una temperatura exterior de -15ºC.

Al matí a l'aparcament de l'Orri el termòmetre del cotxe marcava -14ºC.
Després de fer tots el preparatoris, que amb el fred es fan més lents, hem pujat en direcció als estanys de Dalt de Baciver.

Primer la neu era pols, però al sortir del bosc i degut al vent, la neu ja estava endurida.

Hem pujat al Coll de Marimanya, i mentre que el Joan i l'Anna han pujat per la rampa de neu, el Miquel i jo hem pujat per l'herba fins a sota el cim, i des d'alla una petita rampeta de neu i a dalt del cim.
Només hi hem estat el temps just per fer la foto, ja que el vent que hi feia no convidava a gaudir del paistage.

Hem baixat tots 4 per l'herba fins als esquís, i un cop calçats hem baixat la pala gelada de sota el coll fins a baix els llacs. La veritat és que hem hagut de remar molt, i no ens han quedat gaires ganes de tornar a repetir aquest cim, com a mínim amb esquís. Val molt més la pena d'anar a fer el veí Baciver.
Al arribar al cotxe, marcava -12ºC. Un bon dia de congelador. Sort que feia sol.

Un altre cop a Montserrat, 28/01/2012

Ahir vam tornar a Montserrat, també des de Collbató.
Volíem fer la via ferrata de la Canal de les Dames i acabar-la amb una volteta pel massís, però ja al matí vam veure el terra moll, i de camí cap allà ens va ploure. Així que vam decidir fer la volta caminant que volíem fer al sortir de la ferrata.

Sortint de Collbató

Els Pollegons

Vam sortir una mica més enllà del restaurant de Vinyes noves i vam pujar fins a la sortida de la ferrata, per continuar amunt per sortir al camí de St Jeroni.

La Panxa del Bisbe

Llavors vam continuar en direcció a les escales de Sta Magdalena i passant per St Joan, i llavors un altre cop en direcció a Collbató per buscar el camí de pujada.

De baixada a Collbató.

Una sortideta curta (7km, 700 m desnivell), però bona per un matí de dissabte.
Ara només queda pendent trobar un dia amb sol per fer la ferrata.
http://deandar.com/ferratas/via-ferrata-dames

Montserrat, St. Jeroni, 15 de gener del 2012

Com que les condicions de neu al Pirineu estan molt malament, ens hem deixat enredar per seguir un track del meu pare per Montserrat.

Sortint de Collbató

Hem sortit de l'ermita de la Salut de Collbató, i pujant per la drecera del Fra Gari hem continuat cap a Sant Onofre i St Joan, per continuar després pel camí nou de St Jeroni fins a dalt de St Jeroni.

Baixant les escales després de Sta Magdalena

La punta del Cavall Bernat entre boires

Dalt de St. Jeroni

De baixada hem anat per l'altre banda del torrent de Sta Marta passant pel Coll de la la Canal Plana i pel Coll de St. Salvador, per baixar fins al refugi de St Benet. Hem seguit fins al Pla dels Ocells per seguir pel camí fins al Pla de les Taràntules.

Sant Jeroni des del Coll de St. Salvador

Des de St. Salvador

Des d'allà hem anat en direcció a St Miquel per agafar des d'allà el camí vell de Collbató al Monestir, fins arribar un altre cop a Collbató.
Ha sigut una excursió llarga i bonica (18km i >1000m de desnivell), tot i que el temps no ha acompanyat gaire: bastanta boira i per tant poques vistes.

Estada a Monetier-Les-Bains, Nadal 2011

Aquest Nadal tenim una setmaneta de vacances i l'aprofitem per estar al Briançonais, als Alps francesos.
Hem marxat el dimarts 27 i si tot va bé tornarem el dissabte 31 a la nit. Amb nosaltres ha vingut el Xipi.
Ens estem al càmping municipal de Monetier-LesBains, i la veritat és que està força bé: tenim dutxes super calentes i amb calefacció, i una sala comunal amb taules, cadires, sofàs, saleta per assecar les botes i altres coses, i també amb una llar de foc, i a més wifi gratis. I tot això amb la nostra furgo.

DIMECRES 28 de desembre 2011:
Avui fa molt sol, i seguint les recomanacions d'un dels francesos  amb qui vam compartir ahir la sala comunal, hem anat fins a les pistes d'esquí de fons de Le Laus (1700m), una mica més amunt del poble de Cervieres.

Pistes de fons de Laus

Hi havia força neu, i la idea original era pujar pel mig del bosc on la neu era pols. Hem anat seguint unes traçes pel costat de les pistes de fons, però a mitja sortida ja hem vist que no ens portàven a on volíem anar, sinó al coll de l'Izoard, pasant pel refugi Napoleon.

Al final hem seguit un troç per les pistes de fons fins al coll (2365m) amb unes vistes fantàstiques i sense fred.


Al Col de l'Izoard i l'Arpelin al fons

Des d'allà hem baixat un troç pel mig del bosc tallant les pistes, i després ja seguint la pista de fons que va per la carretera fins a baix. Ha sigut una sortida suau per ser la primera de la temporada, i amb molt bon temps.
Després quan hem tornat, i per inaugurar la temporada hem anat al poble a fer un beure acompanyat de gofres ben dolços.

DIJOUS 29 de desembre 2011:
Avui anirem a fer La Gardiole des de Villard Late. Al matí fa núvol i barrufa bastant, però decidim provar i tirar amunt. Hem anat pujant primer per la carretera nevada, ja que pels marges no hi havia neu fins als Tronchets.

Des d'aquí ja hem tirat amunt pel mig del bosc amb millor neu, però a la que s'ha acabat el bosc el vent bufava de valent, i la neu cada vegada estava més dura i encrostada.

Els últims arbres

Així que nosaltres (amb l'aprovació silenciosa del Xipi) hem decidit que ja era hora de tirar avall.

I quina caca de neu que hem trovat: crosta, dura, tova..... baja que una caca i cada vegada més fred.
Això sí, al final, després de tant vent ha quedat una tarda claríssima, amb unes vistes fantàstiques.

Res, de pet a la dutxa bullint del càmping, i després al poble a comprar pa, vi (pel Xipi), cervesa (pel Miquel) i infusions (pel l'Eli).
Ara estem al costat de la llar de foc, a punt de fer el sopar i sentint l'oloreta del sopar dels italians.
Demà farà mal temps, i em sembla que anirem a pujar pistes amunt fins on arribem.

DIVENDRES 30 de desembre:
Avui ens hem llevat i hem comprovat que les previsions han sigut correctes: ha estat nevant des de mitja nit i s'han acumulat 7 cm de neu nova. Seguiex nevant i està tot tapat.

1r bateig de neu de la furgo

Decidim esmorzar tranquilament i estem una estona al costat de la llar de foc, fins que ens decidim a tornar a agafar els esquís i sortir esquiant des del càmping fins a les pistes d'esquí.

Així hem anat per les pistes de fons fins al poble i des d'allà hem pujat per la pista negra del Trabuc, un total de 700m per neu nova.

Sortint del càmping

Al final hem arribat  a una cafeteria on s'hi estava la mar de bé i hem fet uns cafès i una xocolata.

Llavors hem baixat per la pista negra, a troços per dins del bosc amb una neu pols molt bona, i fins al càmping amb esquís.

Per sopar hem anat a fer unes pizzes al poble, i al tornar hem esat fent petar la xerrada amb els francesos fins ara. Ara cap a dormir i fins demà.

DISSABTE 31 de desembre 2011:
Avui plou i segueix tot ennuvolat. Així que després d'esmorzar decidim tornar cap a Sabadell.
D'aquesta manera, hem pogut fer el sopar de cap d'any a casa els cunyats.
Mireu quin sopar més bo:

Boníssim!!!

MOLT BON ANY 2012!!!!

Ferrata Teletubies i Soler Olmo, 11/12/11

Avui ja estem sols, i després de dormira a Àger ( i també veure el partit del Barça), hem pujat fins a l'aparcament de la Pertussa.

Vistes del Congost de Montrebei des de l'aparcament de la Pertussa

Hem baixat per un caminaet per arribar a l'inici de la ferrata Teletubbies.
Ferrata Teletubbies
És una ferrata curta i molt senzilla, apta per nens. Les vistes del Pantà de Canyelles i de les parets del congost de Montrebei són molt xules.

Miquel al Pas de la Piula

Un cop s'acaba aquesa ferrata, s'enllaça amb la Soler-Olmo, que és una mica més llarga i no gaire més difícil.
Ferrata Soler-Olmo

Al final es pot firmar a una  llibreta de piades molt ben protegida, i el colofó final és sortir a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertussa.

BTT al Montsec de Rubies, 5/12/2001

Aquest serà un cap de setmana de dues activitats, dissabte BTT pel Montsec, i diumenge  via ferrata al Montsec d'Ares, i entre mitg el partit Barça-Madrid.
Així dissabte al matí ens vam trobar amb el Quim i la Cristina a l'entrada de la Vall de Barcedana. Feia bastant fred i encara hi havia força boira baixa.
La ruta la vam treure del Palau Robert, i havia de ser tot per pista cara amunt i tornar pel matiex lloc.
Link al Palau Robert

Per la Vall de Barcedana

Mitja hora abans d'arribar a l'Hostal Roig ens va passar una cosa que encara no ens havia passat mai: de tant fang que hi havia, la roda va quedar tant rebossada que  perquè no passava pel fre. Vam necessitar més d'1h per sortir d'aquell troç i llavors netejar les rodes.

Plens de fang

Vistes del Montsec d'Ares arribant a l'Hostal Roig

Des de l'Hostal Roig el camí girava i la pista ja es convertia en un camí no tant ample i més rocós.

No vam tenir temps d'arribar a dalt a la Portell Blanca, i de tornada vam decidir baixar per la carretera ja que no volíem tornar a passar pel fang.

Una bona ruta per repetir, i sobretot des de l'Hostal Roig amunt.