Ventolau, 5 de maig del 2012

Finalment, després de 3 setmanes esperant el bon temps, podem pujar a Tavascan per provar de pujar al Ventolau. Tenim dos objectius: poder arribar a dalt del cim, i trobar el GPS del Ramon.
Som: el Ramon, la Pilar, el Víctor, l'Eli i jo.
Arribem el divendres a la nit a la Pleta del Prat, i fem plans per llevar-nos el dissabte a les 6 i començar a tirar a les 7h. Però quan ens llevem dissabte el cel està tapat i plovisqueja. Esmorzem i la cosa no millora, així que decidim esperar a veure si el temps s'arregla.
Són les 9 i sembla que el sol vol començar a sortir, així que no ens ho pensem més i posem les pells  i les botes i comecem a pujar per les pistes.

A la Pleta de Gavàs, deixem les pistes i girem a la dreta per pujar pel torrent de Mascarida, fins a un pal de colors on entrem a la dreta a la vall que baixa del coll E del Pic de la Coma del Forn.

Els últims metres els fem amb els esquís a l'esquena ja que el pendent es redressa una mica.

Un cop al coll, traiem les pells i baixem fins ala Coma del Forn amb una neu molt bona, però amb poca visibilitat.

Tornem a posar les pells i enfilem en direcció al coll del Ventolau.

Ja a sota la pala cimera, comencem a fer llaçades fins arribar a sota mateix del cim on deixem els esquís.

Son la 1 del migdia, i el primer objectiu ja l'hem complert.

 Ara ens queda el segon. Així que equipats amb pales i piolets, i després d'orientar-nos amb la foto que es va fer el Ramon el diumenge de Rams a dalt del cim, comencem a garbellar la neu i el gel del cim a veure si aconseguim trobar el GPS del Ramon.

Després d'una hora llarga i sense èxit, decidim que ja és tard i que hauríem de començar a baixar.
Fins als 2.300m la neu està de fàbula: una neu pols sobre una capa més dura que ens deixa girar sense cap dificultat. A partir d'aquí la neu es transforma i ens trobem una neu primavera molt tova on ens enfosem i ja no deixa girar tan bé. Quan arribem a la zona de l'allau, un cop el deixem per sobre, la neu es torna a deixar fer una mica més ja que la sola torna a ser dura.

Finalment, 100 metres més avall ens traiem els esquís i acabem de fer els últims 250m amb els esquís a l'esquena fins al cotxe.

Veure totes les fotos.

BTT a la Vall de Bac, 28/04/12

Un altre cop es repeteix la jugada. Volíem anar a Tavascan a esquiar, però el temps no ho permet. Així que decidim tornar a agafar la bicicleta i després de consular la meteo ens decidim per la Garrotxa, en concret per la Vall de Bac, que està al nord de Castellfollit de la Roca.
Al matí quan ens llevem el cel està tapat i plovisqueja, però després d'esmorzar i veient que la pluja no va a més, decidim sortir.

La ruta puja per l'esquerra de la vall de Bac, i llavors va a buscar la carretera que hi ha a l'altre banda del riu per tornar a baixar de forma còmode.

Pel camí hem passat bastantes masíes-cases de segona residència de luxe, i sobretot bastants ramats de vaques pasturant lliurement.

Fins al km 31 és pràcticament tot pujada, i alguns trams amb pendent sostingut i terreny una mica pedregós que ens han obligat a baixar de la bici algun tram molt curt.

Els casi 10 km de baixada els hem fet per una carretereta que no passa cap cotxe, molt còmodament fins al punt d'inici.

TRACK



BTT al bosc de Poblet, 21/04/12

Havíem d'anar a Tavascan, però com que les previsions meteorològiques no són bones, decidim fer una sortida de BTT. Escollim una ruta pel Bosc de Poblet.

Monestir de Poblet

Sortim de l'aparcament i anem en direcció a Esplugues de Francolí, des d'on ens diriguim cap a Sant Miquel per pujar per la pista fins a la casa de La Pena. Unes curves més amunt, ens fem un embolic amb el track i a l'alçada de la Font de l'Esport resulta que estem seguint el track al revés. Com que no tenim molt temps, perquè a les 16h hem quedat per visitar la família de Tarragona, decidim que seguim un troç del track al revés per veure on arriba, i que la propera vegada ja el farem bé.

Miquel al mirador de La Pena

Pugem així al mirador de la Pena, on ja hi havíem estat una altra vegada fa uns quants anys. Les vistes des d'aquí són molt interessants.

Seguim un troç més fins al Coll de la Creu d'Ardit i Coll de la Mola, on decidim ja seguir en la bona direcció el track de baixada. Així tornem a passar pel mirador de la Pena (ara ja dalt de la bici) i pel costat de la Font de l'Esport i unes curves més avall agafem la senda Colom (molt bonica, tot i que algun troç nosaltres baixem de la bici)  fins a retrobar-nos amb la pista que baixa fins a Poblet.
El paisatge i les vistes del recorregut són molt bonics, de manera que decidim que un altre dia tornarem per fer bé aquesta ruta que ens ha semblat molt interessant.

TRACK PER DESCARREGAR

STELVIO 2012

Aquesta Setmana Santa hem fet esquí de muntanya al Parco Nazionale dello Stelvio, al nord de la Llombardia (nord d' Italia).


El viatge el comencem a les 8.00 del dissabte 31.03.12 a Barcelona, on recollim dos passatgers de http://www.blablacar.es/, que deixarem posteriorment a Montpellier i a Cannes.


El dissabte arribem fins a Lecco, on dormim a la furgo en un pàrking públic al costat del llac.
El diumenge 1.04.12 acabem de fer la resta de viatge, fins al  poble de Sta. Caterina de Valfurva, on s'agafa una pista asfaltada que va fins al pàrking del Forni (2.200 mt.). Quan hi arribem ja veiem que la neu justeja, i que probablement no serà com les altres vegades que hem anat al Alps.

Al parking del Forni.

Allí comencem la pujada fins al refugi de Cesare Branca    (2.493 mt.), amb els esquís entre l' esquena i els peus, i arribem al refugi al cap d' una hora i mitja, tot suats.
El refugi és un hotelet de primera, amb dutxes d'aigua calenta, internet i menjar boníssim.

El refugi

L' endemà dilluns 02.04.12 seguim el planning previst: l'esmorzar és a 2/4 de 7, i després de deixar alguns trastos al refugi sortim cap a la Punta St. Mateo. Primer s'ha de baixar un troç a peu, fins a trobar la neu. Als deu minuts ja ens calcem els esquís, però a la primera de canvi ja ens hem de posar els grampons per travessar una placa de glaç. Finalment, la cosa es normalitza i fem via cap a la gelera.


























Fa fresca. Seguim la ruta d' altres grups.
La majoria va amb guia.

Comencem a veure que hi ha molt gel.

Hem de colocar ganivetes.

Finalment arribem al cim (3.678 mt.) amb esquís, pero hem passat una zona que a la baixada decidim passar amb grampons, donat l' estat en que es troba el glaç i la manca de neu.

La baixada es per el mateix itinerari de pujada.














 

Dimarts 03.04.12: Avui toca fer la travessa cap al refugi Cassati. La ruta prevista és pujar al Palon de la Mare (3.703 mt.), i continuar fins al Cevedale (3.769 mt.). Fins al cim pujarem amb una part d'un grup de catalans que tornen a fer nit al Cesare Branca.


El camí surt en direccio SE cap a una marcada canal. Un cop superada aquesta, comença el passeig per la gelera.

La primera part de la gelera es molt plana.

La segona part es redressa una mica més.

Com que la idea inicial és fer la travessa, hem de portar els esquís i tots els trastos fins al cim del Palon de la Mare.



Al cim (3.703 mt.)

Ens separem dels companys, i seguim per l' aresta en direcció N  cap al Coll de la Mare, amb grampons.
De mica en mica, la cosa es va posant més difícil, i ens trobem al mig d'unes plaques de verglass, que els grampons li fan pessigolles. Anem encordats, perquè prèviament hem hagut de travessar alguna esquerda. El temps no pinta gaire bé. Mirem el mapa i el GPS, i el rellotge. És tard, la progressió es complica i no podem seguir amb la travessa. Decidim tornar enrera, i desfer el camí. A 2/4 de 5 tornem a ser al cim, i 1/2 hora més tard, ens podem calçar els esquís, per anar més depressa. Pero la neu esta regelada, i a més hi ha boira.
Finalment, despres de 12 h de fer la cabra, arribem al refugi Cesare Branca, d'on havíem sortit.


Dimecres 04.04.12: decidim anar al refugi Cassati per una altra ruta, juntament amb els companys de Mollet (la majoria) que hem conegut aquests dies, i que tenen més o menys els mateixos plans que nosaltres per la resta de dies.
El camí va per la Vall di Cedec, i passa pel refugi Pizzini (2.706 mt.)

La primera part es fa
a peu.

Descansant al refugi Pizzini. (2.706 mt.)

Arribem al refugi Cassati (3.254 mt.) un altre cop amb boira i fent l'últim tram amb grampons.


Dijous 05.04.12: 
Avui estarem "castigats" al refugi, doncs la boira és molt espessa i també està nevant. A l'Eli li fa mal l' esquena i es passara el dia al llit.


Divendres 06.04.12: Avui sí que promet. L' Eli, però, diu que no vol sortir. Jo m'apunto amb l'altre colla a fer el Cevedale (3.769 mt.) Sortim des de la mateixa porta del refugi amb esquís.

La sort que tenim és que la traça ja està oberta per un altre grup. Anem pujant per el que abans eren unes pistes d' esqui d' estiu, ara abandonades.








Anem seguint la traça que ha fet l' altre grup per la gelera, sense dificultat.

Al final del pla de la gelera, ens trobem el primer grup que gira cua, perquè no saben per on obrir la traça.


El Mikel, i l'Alvaro decideixen intentar-ho amb grampons, i el Josep i el Vicenç van darrera amb els esquís, però és molt difícil i cansat. Llavors és quan apareix la nostra salvació: un grup de guies-entrenadors de joves promeses, que obren la traça fins al cim com si estiguessin passejant per la Rambla. Quina facilitat !!!  Així que amb el Mikel, l' Alvaro, el Vicenç, el Josep i jo, que ja havia tret les pells, decidim intentar-ho.


No és tant fàcil com sembla. Com que hi ha una capa de neu nova sobre una de gel, només passen bé els primers. Nosaltres decidim treure esquís i pujar amb grampons i piolet. Fins i tot hem de colocar un clau de gel per assegurar un pas. (És que els italians de l' esquí de muntanya en diuen sci-alpinismo).

L' aresta final

 Amb això ens trobem dalt de l' aresta que porta al cim.

El Miquel, el Vicenç, el Mikel, el Josep i l' Alvaro dalt del Cevedale (3.769 mt.)

Al descenç la cosa  torna a ser complicat. Baixem amb grampons i amb esquís com podem fins al pla on  ens esperen els companys, per gaudir de la neu pols fins al refugi. Però a mitja baixada, la Teresa cau, i es fa mal en un genoll. Dubtem què fer, però al final tornem al refugi, on recullim els trastos, i baixem al ref. Pizzini, pel mateix itinerari de pujada.


Aquí passarem la nit, a veure si el dissabte podem per alguna pujadeta de remate final. Però el dia es lleva dolent (la meteo ja ho deia...), i tirem avall cap als cotxes. La Teresa baixa amb una oruga del refugi i després amb 4x4, perquè el genoll no està amb condicions d' esquiar.

Aquí s' acaben les nostres aventures pel Parco Nazionale dello Stelvio.












La tornada la fem en dos dies, perquè ens quedem a fer nit a Lecco, a casa el Marcel, a traves de http://www.couchsurfing.org.


Miquel i Elisenda, Setmana Santa 2012


Veure totes les fotos

Leffer's a la Vall d'Aran, 18 i 19 de gener del 2012

El cap de setmana passat vam anar amb la colla dels Leffer's a fer esquí de muntanya a la Vall d'Aran. Els Leffer's són el grup de running amb qui a vegades va el Miquel.
El divendres ens vam trobar tots 11 al refugi Rosta: els germans Roger i Oriol Sellent, el Quico i la Mireia, l'Esteve i l'Enric, l'Anna, el Xavi, el Pau i el Miquel i jo. Tot sopant vam decidir que de moment dissabte faríem el Baciver, que és un cim no gaire difícil tenint en compte que l'Enric era el primer cop que provava això de l'esquí de muntanya.

El dia va ser genial i la neu també:

Veure el vídeo que ha fet el Pau.

Baixant la neu era pols, i pel tub fins a les pistes va ser genial.

Com que no ens vam cansar gaire (alguns.....) vam deicidir fer una pujadeta extra per les pistes. Però valga'm Déu, això de pujadeta es va convertir en PUJADOTA!. La Mireia ens va anar convencent per pujar una mica més, i més i més i més fins a dalt de tot del telecadira. Però llavors va venir el millor: el Miquel va proposar: i si els hi diem que ens vinguin a buscar a baix a Baqueira? I quina bona idea que va tenir. Així ja ens tens fent una llarga baixada per les pistes amb una neu fantàstica. Com ens ho van fer pagar la resta........
Al vespre vam tenir la companyia de l'Antonio i la Mariona, que alguns feia molt temps que no els vèiem, i després vam anar a sopar al Rosta.
Tot sopant vam decidir que diumenge pujaríem al Tuc del Port de Viella.
Però diumenge no va fer tant bon temps, i a poca estona del coll vam decidir que ja era hora de baixar.

Tot plegat un cap de setmana genial i amb bona companyia.


Paqueton!

Cap de Marimanya, 12 de febrer del 2012

Aquest diumenge, acompanyats del Joan Rius i de l'Anna Ferrer hem anat a la Vall d'Aran a pujar el Cap de Marimanya.
Finalment hem dormit a casa dels pares de l'Anna a Baqueira, amb una temperatura exterior de -15ºC.

Al matí a l'aparcament de l'Orri el termòmetre del cotxe marcava -14ºC.
Després de fer tots el preparatoris, que amb el fred es fan més lents, hem pujat en direcció als estanys de Dalt de Baciver.

Primer la neu era pols, però al sortir del bosc i degut al vent, la neu ja estava endurida.

Hem pujat al Coll de Marimanya, i mentre que el Joan i l'Anna han pujat per la rampa de neu, el Miquel i jo hem pujat per l'herba fins a sota el cim, i des d'alla una petita rampeta de neu i a dalt del cim.
Només hi hem estat el temps just per fer la foto, ja que el vent que hi feia no convidava a gaudir del paistage.

Hem baixat tots 4 per l'herba fins als esquís, i un cop calçats hem baixat la pala gelada de sota el coll fins a baix els llacs. La veritat és que hem hagut de remar molt, i no ens han quedat gaires ganes de tornar a repetir aquest cim, com a mínim amb esquís. Val molt més la pena d'anar a fer el veí Baciver.
Al arribar al cotxe, marcava -12ºC. Un bon dia de congelador. Sort que feia sol.