Mauberme, 30 d'octubre de 2011

Aquest cap de setmana hem anat a la Vall d'Aran a pujar el Mauberme.
Cap dels dos no hi havia estat, i ja feia temps que ens rondava pel cap.
Vam marxar el disabte de Sabadell fins a Bagergue on vam agafar la pista que puja per la Vall d'Unyola durant 7 km fins al punt on es desvia el GR, una mica més amunt de la Borda de Callaus.
Diumenge al matí hem pujat tot xino xano per un camí molt còmode fins al Llac de Montoliu, on hem tingut unes vistes fantàstiques del Mauberme reflexades al llac.

Pincela?

Aneto i Maladetes

Mauberme

Des d'aquí hem deixat el GR a la dreta i hem seguit a l'esquerre un camí amb marques grogues i fites que va pujant cap a la paret rocosa del Mauberme fins que salta un collet a l'altre banda. Aquest camí continua amb fites fins a la base de la canal ample que fent ziga-zagues segueix fins a dalt del cim.
Hem torobat una mica de neu a partir del collet, però hem pogut arribar bé a dalt del cim.

Ens pensàvem que el Mauberme era més difícil, però realment és seguir un camí fins a dalt del cim. I per fer-ho més rodó, ha fet molt dia i les vistes tardorenques han valgut molt la pena.

Aqui hi ha el track.

BTT pel BAGES OEST (23.10.11)

Avui amb el Joan Rius i un servidor hem anat a fer gana tot fent una volta pel Bages Oest.
Hem sortit del poble de Fals, (sortida entre el Km. 123 i 124 de l' Eix).
La ruta es tota per pista i algun tram carretera asfaltada.

Aqui teniu el mapa i el perfil

Aqui hi ha el track.

La Mola, diumenge 9 d'octubre de 2011

Avui hem pujat a la Mola molt ben acompanyats.  Hem quedat amb l'Albert i l'Anna, que després de fer la volta al món teníem moltes ganes de veure'ls, i de fet de veure i conèixer l'Anna personalment, ja que  només la coneixíem digitalment. A més també han vingut el Víctor i la Pilar. Tot plegat un bon grupet d'amics de la ONCE.

Ens ha fet un dia espectacular, i les vistes des de dalt magnífiques.

De baixada han vingut tots a dinar a casa on se'ns hi ha afegit la Diana. I després de dinar hem vist les nostres fotos d'Alaska i les del Víctor i la Pilar de Noruega.
En resum un diumenge rodó  i amb bona companyia.

Via ferrata de La Morera de Montsant, 18/09/11

Aquesta ha sigut la primera sortida després de tornar de vacances. (Quan tinguem una mica més de temps ja farem l'entrada de les vacances a Alaska).
Hem marxat cap al vespre per anar-nos a banyar a la platja de la Punta de la Móra de Tarragona, que ha sigut la primera vegada que hem anat a la platja aquest any. Ens hem banyat que casi fosquejava, però l'aigua estava prou calenta.
Després hem anat a dormir a l'entrada del poble de La Morera de Montsant. El temps ja ha canviat i la ventolera ha estat bufant fort tota la nit.
Al matí sense presses en hem llevat i després d'esmorzar i fer un cafetó hem fet camí cap a la ferrata. El dia no era molt clar, però ha anat bé perquè així no hem tingut gaire calor.

Hem seguit les indicacions del Parc Natural (rètols i fletxes vermelles), i sense pèrdua hem arribat al principi de la ferrata (1h). Hem seguit la ressenya del Madteam.

La via puja dreta, i alguns passos allarguen una mica pels que fem 1.64m d'alçada.

Hi ha 2 ponts tibetans, el segon bastant llarg. Hi ha algun esglaó que no hi és, i algun que es mou una miqueta molt miqueta, però no sembla insegur.
La ferrata dura 1h llarga, i quan arribes a dalt, segueixes unes fites per la carena i baixes pel Grau de la Grallera fins al poble.

De tornada hem anat a Siurana i després de visita familiar a Tarragona.

En total un cap de setmana ben aprofitat.

Vacances a Alaska, agost 2011

Aquest estiu hem anat a Alaska a visitar el Zac. Ara ja feia dos anys que va marxar, i ja teníem ganes de tornar-lo a veure i de pas conèixer una mica el seu país i la seva família.
L'Ermes ens ha acompanyat en aquest viatge que ha durat tres setmanes.
Vam marxar el dissabte 30 de juliol destí a Anchorage fent només escala a Frankfurt.  Un cop a l'aeroport d'Achorage ens calia passar la ferragosa duana americana. Vam estar més d'una hora, i després de patir una mica per si podríem colar el pernil, la llonganissa i les seques, vam aconseguir sortir de l'aeroport.
Ja ens esperaven el Zac i la seva mare, la Schelly. Quina al.legria, tornàvem estar amb el Zac, però aquesta vegada a Alaska!
Amb el seu cotxe vam anar cap a casa seva, i ens vam instal.lar tots tres a l'habitació del Zac.

A la tarda (per nosaltres ja començava a ser hora de dormir, però ja sabíem que aquell dia seria un día llarguíssim) vam anar a passejar pel downtown d'Anchorage.

Reinder domesticat

I per sopar: Red salmon al forn. Boníssim. Això d'Alaska  comença molt bé.

Via ferrata del Roc d'Esquers, 26 de juny del 2011

És diumenge, tenim mandra i com que sabem que la via ferrata que hem escollit no és molt llarga, fem una bona estona de mandres a la furgo, que si està la mar de bé.
Finalment ens llevem i baixem fins al Pont de la Plana on deixarem el cotxe.
Amb 10 min ja som a peu de via, i ens equipem. Mentrestant arriben 4 persones més, que sortiran immediatament darrera nostra.
Al principi ens toca l'ombra per sort. És bastant vertical i algun pas una mica extraplomat que obliga a tirar fort de braços.

Sortim ja al sol, i amb vistes d'Escaldes bastant xules.

La calor ens ofega, i començem a estar cansats. Decidim parar per ganyipar, i deixem que l'altre grup ens avanci.

Continuem amb un tram on predominen les cadenes per fer tracció de braços i progressar per llastres. Després un tram molt vertical i una altre extraplom, i finalment arribem al pont tibetà. És molt curt i es passa molt bé.

Una estona més i ja s'acaba la ferrata. ara ens queda caminar 20 min fins al Coll Jovell. Des d'aquí seguim el GR 11 fins a Ramió i deprés el GR 7 passant per Entremesaigües fins al pont Sassanat. Des d'aquí uns 10 minuts més i arribem al cotxe morts de calor.

Sargantana

Hem disfrutat molt, i avui sí que era del nostre nivell.

Intent Cresta del Gargantillar, 25 de juny del 2011

Després d'haver menjat la coca amb xocolata desfeta de casa els tiets, i d'haver fet el dinar per celebrar totes les celebracions del maig i juny, hem marxat cap a Andorra per passar el cap de setmana.
Hem anat a dormir al final de la carretera dels Cortals d'Encamp, on hi ha una estació intermitja del funicamp, i encara hi feia fresqueta.
El dissabte hem començat a pujar cap al refugi d'Ensangents, on després de perdren's una mica volent seguir el track que havíem marcat amb el mapa de l'Alpina, hem decidit seguir les indicacions del camí, i així hem arribat còmodament al refugi, on hem parat una estona per esmorzar.

Des d'aquí ja hem vist la cresta, que es veu una primera part més difícil i després ja sembla més senzilla.

Ens hem enfilat fins a un collet que marca la guia, i després d'encordar-nos hem començat a progressar.

De seguida hem vist que potser era una mica massa difícil per nosaltres, i tot i que hem provat de saltar algun tram per sota, i tornar a enfilar la cresta, hem decidit baixar per l'altra banda cap a la Coma dels Llops.

Posant els peus en remull.

Fins a baix als Llacs secs, ha sigut molt bonic, però a partir d'aquí el camí s'ha perdut i hem anat una bona estona caminant per sobre els rododèndroms com dues cabretes, fins que poc abans del Pas de la Clau hem tornat a recuperar el camí, i llavors ja ha sigut flors i violes fins al cotxe.

Travessant el riu pel Pas de la Clau

Després de desasuar-nos i descansar una estona i de fer els estiraments, hem decidit baixar fins a Escaldes on hem anat a l'Alpesport a comprar un mapa nou d'Andorra. Llavors hem pujat fins al llac d'Engolasters on pasarem la nit a l'aparcament. Com que encara és d'hora, decidim donar la volta tot passejant pel llac.

Mont Perdut, 12/06/11

Aquesta ha sigut la primera sortida que hem fet amb la furgoneta nova.
Hem triat anar a fer el Mont Perdut fent un recorregut circular.
Hem marxat el divendres 10/06/11 a la tarda amb el Ramon fins al poble de Nerín, on hem estrenat oficialment el què serà per molts anys el nostre petit "xalet ambulant".

El dissabte ens hem llevat a les 7h i després d'esmorzar tranquilament i acabar de fer les motxilles, hem començat a caminar a les 9h seguint el GR 15, en direcció al O Portiello passant per Sercué i  baixar així al Canyó d'Añisclo.

Arribant a Sercué

Entrada la Canyó d'Añisclo

Un cop a baix hem anat pujant fins a Fuen Blanca, gaudint d'un paisatge molt bonic.

Miquel al Canyó d'Añisclo

Canyó d'Añisclo

Arribant a Fuen Blanca

Fuen Blanca

Hem dinat a Fuen Blanca, i llavors hem seguit el GR 11 pujant per l'Oest pel Barranco de Arrablo fins al Collado Superior de Arrablo o de Fuen Blanca.

Miquel a Fuen Blanca

Ramon al Barranco de Arrablo

Barranco de Arrablo

Collado superior de Arrablo o de Góriz

Des d'aquí en lleuger descens fins al refugi de Góriz, on hem descansat, ens hem instal.lat i hem sopat.

Refugi de Góriz

Diumenge hem matinat i després d'esmorzar hem començat a pujar cap al Llac Gelat, amb un bon dia i bones vistes de la Vall d'Ordesa.

Ramon i Vall d'Ordesa al fons

Cilindre

Eli pujant al Llac Gelat

 Des del Llac Gelat hem començat a pujar pel llom i després per l'escupidera, on s'ha començat a tapar el dia, arribant fins a dalt del Mont Perdut 3.355m.

Mont Perdut i escupidera

Ramon pujant l'escupidera

Miquel, Eli i Ramon dalt del Mont Perdut

De baixada el dia ja s'ha començat a tapar més i amenaçava de pluja. Hem dinat 1 hora abans del refugi, i un cop allà, hem refet la motxilla i hem continuat la baixada fins a Nerín. Hem anat fins al Collado Gordo, deprés fins al Cuello Arenas, i des d'aquí hem baixat per un senderó  molt bonic que va tallant la pista fins a Nerín, on hem arribat una mica cansats.

Caminet des de Cuello Arenas a Nerín.

I després de sopar, hem tornat al nostre hotelet de primera.

Hotelet 5 estrelles, esteu tots convidats.

1r dia: desnivell pujada 1.000m
            desnivell baixada 100m

2n dia: desnivell pujada: 1.150m
            desnivell baixada: 2.050m