Roca encavalcada, 22/05/11

Ja que avui toca anar a votar, decidim fer una sortida curta pel matí.
La primera idea era anar a Montserrat, però el pare ahir ens va proposar seguir un track que havia fet ell per la zona de la Font del Llor i la Roca encavalcada.

El Marquet de la Roca

Aparquem passat el Marquet de la Roca, i seguim cap al Coll d'Eres passant per la Font del Llor. El camí puja i anem sols fins al coll, on decidim esmorzar mentre veiem tota la gent que puja o baixa de la Mola i el Montcau. Decidim saltrar-nos la pujada al Montcau, així que continuem seguint el camí de la Mola, on ens trobem el Jordi Massip i la Montserrat, que resulta que anàven a fer una part del mateix recorregut que nosaltres. Continuem junts, i de seguida girem a l'esquerre per veure les 3 tombes visigòtiques.

Montserrat des del camí de les tombes

Tornem al camí principal, i al cap d'una estona tornem a tombar a l'esquerre per baixar al cingle que ens permet veure la Roca encavalcada i l'Agulla Mitjana des de dalt. També tenim molt bona vista de la Màquina de tren.



L'Agulla mitjana



La Màquina de tren

Arribem fins al Paller i d'aquí tornem enrera, per acabar baixant per un camí un xic emboscat fins a sota de la Roca encavalcada.

Roca encavalcada des de baix

Des d'aquí desfem un curt tram, i seguim baixant fins que arribem  de nou al Marquet de la Roca.

I cap a casa a dinar i a votar.

Maladeta, 9/5/11

Tot i que nosaltres ja havíem decidit penjar els esquís per aquesta temporada, el Ramon ens va convèncer per anar a la Maladeta per la Salut. Al final va ser tan persuasiu que vam ser 10 de colla: el Ramon, el Bartomeu i la Rosa, el Joan, l'Albert i la Montse, la Pepi, el Manel i nosaltres dos.
Vam sortir el diumenge després de dinar i vam fer via fins a la Besurta, on com que era diumenge casi no hi havia ningú. Nosaltres dos ens vam quedar a dormir a la furgo, i els altres vuit van pujar a dormir a la Renclusa.
Després de sopar vam anar a dormir, encara amb sol i amb unes vistes de la Maladeta fantàstiques. La nit anterior havia nevat, i es veia neu nova per sobre els 2.400m.
Ens vam llevar a les 4:00am, i després d'esmorzar, desfer el llit i acabar d'omplir la motxilla, vam començar a caminar de nit cap a la Renclusa. Eren 3/4 de 5, i a 3/4 de sis arribàvem a la Renclusa, on la resta de la colla tot just començàven a esmorzar perquè el guarda s'havia adormit.

Sortint de la Renclusa amb els esquís a l'esquena.

Un cop tots tips vam començar a tirar amunt. Uns 5 min més encara amb els esquís a l'esquena i després ja als peus però amb una neu molt gelada. Vam anar pujant xino xano amb serretes fins a la base de la canal.

Arribant a l'alçada del Portilló Superior

 Allà es van quedar el Bartomeu i la Rosa i la Pepi, i els altres vam anar tirant amunt a poc a poc fins al cim.



La canal de la Maladeta



Ramon i Manel sortint de la canal

L'Albert i la Montse

A dalt del cim no feia gaire fred ni massa vent. Vam ganyipar una mica i vam fer la foto de cim.

Tots dalt del cim, i el Manel que fa la foto

La baixada de la canal la vam fer més lenta, sobretot per culpa meva perquè anava una mica insegura, però un cop a baix, vam treure grampons i avall que fa baixada. La veritat és que la neu estava bastant al punt tipus primavera fins al mateix lloc on al matí ens havíem posat els esquís. Llavors, un altre cop els esquís a l'esquena i cap al cotxe.
Vam dinar a Benasque i després camí cap a casa. Ara sí que ja hem penjat els esquís per aquesta temporada, tot esperant que la que bé sigui millor.

Desnivell: 1400m
Hores: 11h amb parades.

Bastiments 2.879m, 16/04/11

Ahir dissabte vam anar a Vallter per veure si encara podíem fer el Bastiments. Per si de cas ens vam emportar les botes de caminar.
Vam sortir de Sabadell a les 6h i vam recollir el Ramon a Ripoll. Al arribar a dalt a Vallter el panorama era desolador: molt poca neu, i la pala molt justeta. Tot i així hi havia dos grups amb esquís que estaven començant a pujar, cosa que ens va decidir a probar-ho nosaltres també.

Visió des de l'aparcament de dalt.

Donç apa, a posar pells i botes (Ostres!!!!!!!!!, el Miquel s'ha deixat les pells a Sabadell!!!!!!!!!!!!!). Decideix que pujarà a peu amb nosaltres, i disfrutar la baixada si ens deixa la neu.
Ens posem els esquís a peu de pista i comencem a pujar per la pista de la dreta, amb una neu molt dura, però com que ja hi comença a tocar el sol ens aguanta prou bé sense serretes.
Al final de les pistes dubtem de per on seguir: per l'Esquena de l'ase ens hem de treure els esquís un bon troç, i després és molt tiesso; hi ha una canal del mitg amb neu fins a dalt on hi ha un grup que està fent traça per allà, tot i que també ho veiem molt dret; i pel Coll de la Marrana es veu bé però des d'on som hem de baixar i un cop dalt ens hem de treure els esquís un bon troçet també.

Opció Esquena d'Ase

Opció canal

Opció Coll de la Marrana

Ens decidim per la canal del mitg. Mica en mica pujem fent llaçades però cada cop és més dret i la neu ja està molt transformada i no aguanta gaire. Jo decideixo treure esquís i pujar més ràpid i còmode a peu, però el Ramón segueix amb esquís fins a dalt la canal.

Dalt de la canal

Pala del Bastiments

Arribem així al peu de la pala del Bastiments. Podrem pujar sense treure els esquís, tot i que per baixar hi ha un pas molt estret que potser ens els haurem de treure o baixar amb escaleta.

Arribem a dalt i fer fi tenim un dia tranquil i amb sol a dalt del Bastiments. Gaudim del paisatge, mengem, fem fotos i ens preparem per baixar.

Ramon i Gra de Fajol al fons

Nosaltres dalt del Bastiments

Desfem el mateix camí, i per sorpresa nostra la neu es deixa fer força bé, sobretot a la canal que pensàvem que estaria encara més transformada, i per les pistes una primavera genial. Arribem així a peu de cotxe amb esquís, i només ens hem tret els esquís dues vegades en total. Tot un èxit per les expectatives que teníem.

Desnivell: 718m

Dificultat: S3

Norís per Boet, 2.826m 10/04/2011

Tot i la calor exagerada per ser el més d'Abril, hem cregut possible pujar al Norís.
La nostra primera idea era pujar pels Llacs d'Aixeus, però el Bartomeu i la Rosa ens han proposat pujar-hi des de Boet, que és més directe i la baixada és força millor.
Així, el dissabte al migdia marxem cap a la Vallferrera amb el Joan, el Xipi i el Bartomeu i la Rosa.
De camí hem parat a la Pobla de Segur per comprar xolís (estàvem a 31 graus).
Hem arribat al Pla de la Selva i ja ens esperàven el Bartomeu, per dir-nos que amb cotxe només podríem pujar uns 2km més. Hem decidit sopar i dormir al Pla de la Selva, on hem gaudit d'una nit amb un cel ben estrellat.


Sopant al Pla de la Selva

El diumenge ens hem llevat a les 5:45, i després de desmuntar els "llits" i esmorzar, hem pujat amb cotxe fins allà on ens han deixat les plaques de gel. Així que ha tocat carregar els esquís  a la motxilla una bona estoneta (1 hora aprox.). Quan hem arribat al pricipi de la canaleta encara no hi havia neu, així que hem començat a pujar muntanya amunt uns 20 minuts, fins que per fi hem trobat la neu i ens hem calçat els esquís. La neu no era molt bona aquest primer troç, però volta maria i volta maria hem anat ganyant alçada.

Ens hem plantat a sota dels Sentinelles, i els hem passat per entremitg fins que hem pogut veure el Monteixo i el Norís al fons.



La colla i el Monteixo al fons.

 Una mica més amunt ja ens hem plantat sota la pala final del Norís, on s'ajunta el camí que vé dels Llacs d'Aixeus. Hem parat una mica per menjar, i xino-xano hem pujat la darrera pala fins a dalt del cim, de 2.826m. Amb el bon dia que ens ha fet, per fi hem tingut un dia de calma a dalt del cim: sense vent i sense fred.

Norís amb la seva pala al fons

Eli pujant la pala del Norís

Dalt del Norís

Hem tret pells, i cap avall que fa baixada. Els primers 500m s'han deixat fer bé, però llavors hem hagut d'anar amb compte perqè la neu s'enfonsava molt, sobretot els darrers 300 metres. Així, els últims metres de neu, hem decidit fer-los caminat per fora la neu, ja que començava a ser perillós continuar amb els esquís.

Un altre cop a la pista i a caminar fins als cotxes.

Amb nosaltres han pujat una parella de Vic, el Ricard i la Feli, que han sigut uns bons companys d'esquiada. A veure si coincidim una altra vegada, sigui amb esquís o fent un barranc.

Desnivell: 1200m
Dificultat: S2-S3.
Track de la ruta

Pala Serrera, 3/4/2011

El diumege 3 d'abril ens vam trobar tota una colla a Sorteny.
Vam aprofitar que els del curset de la UES estàven allà per fer més ambient.
Va ser una sortida multitudinària, i encara que tots no vam arribar a dalt perquè a última hora es va girar un vent bastant fort i una mica de calamarçada, es pot dir que va ser tot un èxit.
Nosaltres vam fer noves amistats, i vam retrobar companys que feia temps que no vèiem.
A la pujada vam carregar els esquís fins que vam aconseguir creuar el riu una mica més amunt de la cabana de Sorteny, on se'ns van afegir el Bartomeu i la Rosa, que havíen dormit allà.
La baixada va ser millor del què ens pensàvem, i vam poder arribar amb esquís fins al pont de davant la cabana de Sorteny. La neu era molt tova, però encara es deixava fer. L'últim tróç pel bosc va ser tipus slalom d'arbres, on el ´Ramon va disfrutar com un vedell.

Pic de Mortiers (26.03.11)

Aprofitant que la previsio de bons temps era per dissabte, hem canviat els plans i hem decidit anar al Capcir, a pujar el Pic de Mortiers.

Sortim de Sabadell amb la Pepi, i quan passem per Ribes recollim al Ramon. Arribem a l'estació d'esquí de Formigueres a les 8:20h, i ja veiem que serà un dia de molta calor.
Decidim no agafar el telecadira, així que comencem a pujar per la pista verda que surt per la dreta.

Sortint del domini de les pistes, anant cap al collet de dalt de la Serra de Mauri.

 Mica a mica anem guanyant alçada per la Serra de Mauri, fins arribar a dalt del collet, on ganyipem i treiem pells per baixar cap a la dreta dels estanys de Camporrells.


Al collet de dalt de la Serra de Mauri, amb el Pic de la Portella Gran, el pic de l'Home Mort i el Pic de Mortiers.

Ja veiem el cim, i sembla que està força bé de neu, així, baixem uns 100m aproximadament i ens tornem a posar les pells.

El Miquel i la Pepi amb el cim de Mortiers al fons.

En Ramon posant les pells amb els Puigs Perics al fons

Xino xano anem pujant pels suaus pendents fins a dalt del Pic de Mortiers, de 2.605m.

Des de dalt veiem tota la zona del Puymorent i d'Ax-les-Termes. Ens fem les fotos de cim, i com que sembla que per la Vall de la Galba no hi ha prou neu, decidim desfer el camí de pujada per poder baixar per les pistes.
Ha sigut una excursió llarga: casi 20km, i 1.300 m de desnivell positiu acumulat, amb tres enganxades de pells.

BASSIBE de Vallter, diumenge 20 de març del 2011

Avui hem anat a Vallter amb l'Albert i la Montse, i tot pujant per les pistes, hem decidit que anirem a fer el Bassibé, que nosaltres no l'hem fet mai.

Aquest és el track sobre el mapa

Com que no tenim fotos posem el recorregut del track sobre el mapa.

Primer es puja al coll de l'esquena d'ase, que nosaltres dos vam pujar amb els esquís a l'esquena perquè la neu estava molt dura i feia una mica de yuyu.  Després es baixa cap a al llac de Bassibé i després es torna a pujar fins al Pic de Bassibé.

De baixada cap al llac, vam comentar la possiblitat de pujar cap al coll que queda entre el Bastiments i acabar pujant al Bastiments, però ja era una mica tard, i no ens podíem entretenir gaire que a les 7 teníem cita a la UES, per veure el vídeo del Ladakh. Així que vam desfer el camí fins a l'aparcament.

Queda pendent per un altre dia fer la volta complerta, i si pot ser baixar per la coma de l'Orri.

Pic Cambre d'Ase, 19 de març 2011



Finestrelles entre parèntesi

   Aquest cap de setmana l'hem volgut aprofitar del tot.
El dissabte hem anat amb el Bartomeu i la Rosa al Cambre d'Ase, des de l'estació d'esquí de St. Pere dels Forcats, que estava tancada.

Com sempre el Miquel corre més que ningú, i arriba primer al cim, així que ens pot fer una foto a mida que anem arribant.

Els últims metres de l'aresta els fem a peu.

Al fons tenim tota la Cerdanya nevada, després de tants dies de veure-la pelada.

 Baixem a poc a poc, ja que la neu està una mica encrostada i canviant. Quan entrem a les pistes, com que estan tancades, ens trobem amb un patatar, que poc a poc es deixa fer.

En total hem fet 1.000 m de desnivell, que ja està prou bé.

I ara a descansar, que demà diumenge tenim una cita amb l'Albert i la Montse per anar a Vallter.

Tuc de Vacivèr, 2644m. 20/02/2011

Finalment hem decidit anar a fer el Vacivèr, que sempre surt prou bé.

Hem deixat el cotxe a l'aparcament de l'Orri, i tot i que era una mica tard, encara feia prou fred.

Tot xino xano hem anat pujant per dins del bosc.

Amb les vistes de l'Aneto i les Maladetes al fons, i encara que no es vegin, hi han el Pau, el Xipi i el Xavi, fent el Pic d'Alba.

La pala es veu força bé, tot i que ja hi ha moltes traces de baixada.

Tots dalt del cim: Joan, Ramon, Montse, Albert, Elisenda i Miquel.

La baixada ha sigut una mica rollo perquè la neu estava una mica encrostada. Però ja ho sabem, no sempre hi ha neu pols.
Fins la propera.