Mont Perdut, 12/06/11

Aquesta ha sigut la primera sortida que hem fet amb la furgoneta nova.
Hem triat anar a fer el Mont Perdut fent un recorregut circular.
Hem marxat el divendres 10/06/11 a la tarda amb el Ramon fins al poble de Nerín, on hem estrenat oficialment el què serà per molts anys el nostre petit "xalet ambulant".

El dissabte ens hem llevat a les 7h i després d'esmorzar tranquilament i acabar de fer les motxilles, hem començat a caminar a les 9h seguint el GR 15, en direcció al O Portiello passant per Sercué i  baixar així al Canyó d'Añisclo.

Arribant a Sercué

Entrada la Canyó d'Añisclo

Un cop a baix hem anat pujant fins a Fuen Blanca, gaudint d'un paisatge molt bonic.

Miquel al Canyó d'Añisclo

Canyó d'Añisclo

Arribant a Fuen Blanca

Fuen Blanca

Hem dinat a Fuen Blanca, i llavors hem seguit el GR 11 pujant per l'Oest pel Barranco de Arrablo fins al Collado Superior de Arrablo o de Fuen Blanca.

Miquel a Fuen Blanca

Ramon al Barranco de Arrablo

Barranco de Arrablo

Collado superior de Arrablo o de Góriz

Des d'aquí en lleuger descens fins al refugi de Góriz, on hem descansat, ens hem instal.lat i hem sopat.

Refugi de Góriz

Diumenge hem matinat i després d'esmorzar hem començat a pujar cap al Llac Gelat, amb un bon dia i bones vistes de la Vall d'Ordesa.

Ramon i Vall d'Ordesa al fons

Cilindre

Eli pujant al Llac Gelat

 Des del Llac Gelat hem començat a pujar pel llom i després per l'escupidera, on s'ha començat a tapar el dia, arribant fins a dalt del Mont Perdut 3.355m.

Mont Perdut i escupidera

Ramon pujant l'escupidera

Miquel, Eli i Ramon dalt del Mont Perdut

De baixada el dia ja s'ha començat a tapar més i amenaçava de pluja. Hem dinat 1 hora abans del refugi, i un cop allà, hem refet la motxilla i hem continuat la baixada fins a Nerín. Hem anat fins al Collado Gordo, deprés fins al Cuello Arenas, i des d'aquí hem baixat per un senderó  molt bonic que va tallant la pista fins a Nerín, on hem arribat una mica cansats.

Caminet des de Cuello Arenas a Nerín.

I després de sopar, hem tornat al nostre hotelet de primera.

Hotelet 5 estrelles, esteu tots convidats.

1r dia: desnivell pujada 1.000m
            desnivell baixada 100m

2n dia: desnivell pujada: 1.150m
            desnivell baixada: 2.050m

Castellgalí, 4/06/11

Avui hem fet una sortida de btt amb doble objectiu: anar provant el genoll de l'Eli amb la bici, i buscar un lloc des d'on fer la foto de Montserrat que volem pel menjador.
Hem triat una ruta que surt des de Manresa i va fins a Castellgalí pel costat de la carretera, i torna a Manresa per la banda oest. (Hem escurçat la ruta 1108 de la web Cicloide).
Hem marxat tard de casa, i hem arribat a Manresa a les 11:30h, i després de dubtar si sortíem o no pel temps, hem decidit provar-ho. Tot i així als 15 minuts ens hem hagut de refugiar sota el pont.

El primer tram és molt urbanitzat, i llavors seguiex el camí de Sant Jaume que passa per Monserrat fins a Castellgalí. Des d'aquí, un cop surts de les urbanitzacions ja millora, i és per aquí per on vindrem a fer la foto.
A partir d'aquí ens ha tornat a ploure dos cops més. El primer molt curt només ha donat temps d'entrar a l'aixopluc.

Però el segon ha durat ben bé una hora plovent a bots i a barrals, i miraculosament estàvem al costat d'un xiriguito abandonat que ens ha anat de maravella.

Quan ha parat, hem continuat, i ens hem trobat uns cucs de terra gegants. Sort que els del nostre compostador no són d'aquesta mida!!!

Finalment, hem arribat de nou a Manresa, una mica molls, ja que ha seguit plovent  tota la resta del camí, i ens hem jalat la Kirch i les cireres. Boníssim!

Roca encavalcada, 22/05/11

Ja que avui toca anar a votar, decidim fer una sortida curta pel matí.
La primera idea era anar a Montserrat, però el pare ahir ens va proposar seguir un track que havia fet ell per la zona de la Font del Llor i la Roca encavalcada.

El Marquet de la Roca

Aparquem passat el Marquet de la Roca, i seguim cap al Coll d'Eres passant per la Font del Llor. El camí puja i anem sols fins al coll, on decidim esmorzar mentre veiem tota la gent que puja o baixa de la Mola i el Montcau. Decidim saltrar-nos la pujada al Montcau, així que continuem seguint el camí de la Mola, on ens trobem el Jordi Massip i la Montserrat, que resulta que anàven a fer una part del mateix recorregut que nosaltres. Continuem junts, i de seguida girem a l'esquerre per veure les 3 tombes visigòtiques.

Montserrat des del camí de les tombes

Tornem al camí principal, i al cap d'una estona tornem a tombar a l'esquerre per baixar al cingle que ens permet veure la Roca encavalcada i l'Agulla Mitjana des de dalt. També tenim molt bona vista de la Màquina de tren.



L'Agulla mitjana



La Màquina de tren

Arribem fins al Paller i d'aquí tornem enrera, per acabar baixant per un camí un xic emboscat fins a sota de la Roca encavalcada.

Roca encavalcada des de baix

Des d'aquí desfem un curt tram, i seguim baixant fins que arribem  de nou al Marquet de la Roca.

I cap a casa a dinar i a votar.

Maladeta, 9/5/11

Tot i que nosaltres ja havíem decidit penjar els esquís per aquesta temporada, el Ramon ens va convèncer per anar a la Maladeta per la Salut. Al final va ser tan persuasiu que vam ser 10 de colla: el Ramon, el Bartomeu i la Rosa, el Joan, l'Albert i la Montse, la Pepi, el Manel i nosaltres dos.
Vam sortir el diumenge després de dinar i vam fer via fins a la Besurta, on com que era diumenge casi no hi havia ningú. Nosaltres dos ens vam quedar a dormir a la furgo, i els altres vuit van pujar a dormir a la Renclusa.
Després de sopar vam anar a dormir, encara amb sol i amb unes vistes de la Maladeta fantàstiques. La nit anterior havia nevat, i es veia neu nova per sobre els 2.400m.
Ens vam llevar a les 4:00am, i després d'esmorzar, desfer el llit i acabar d'omplir la motxilla, vam començar a caminar de nit cap a la Renclusa. Eren 3/4 de 5, i a 3/4 de sis arribàvem a la Renclusa, on la resta de la colla tot just començàven a esmorzar perquè el guarda s'havia adormit.

Sortint de la Renclusa amb els esquís a l'esquena.

Un cop tots tips vam començar a tirar amunt. Uns 5 min més encara amb els esquís a l'esquena i després ja als peus però amb una neu molt gelada. Vam anar pujant xino xano amb serretes fins a la base de la canal.

Arribant a l'alçada del Portilló Superior

 Allà es van quedar el Bartomeu i la Rosa i la Pepi, i els altres vam anar tirant amunt a poc a poc fins al cim.



La canal de la Maladeta



Ramon i Manel sortint de la canal

L'Albert i la Montse

A dalt del cim no feia gaire fred ni massa vent. Vam ganyipar una mica i vam fer la foto de cim.

Tots dalt del cim, i el Manel que fa la foto

La baixada de la canal la vam fer més lenta, sobretot per culpa meva perquè anava una mica insegura, però un cop a baix, vam treure grampons i avall que fa baixada. La veritat és que la neu estava bastant al punt tipus primavera fins al mateix lloc on al matí ens havíem posat els esquís. Llavors, un altre cop els esquís a l'esquena i cap al cotxe.
Vam dinar a Benasque i després camí cap a casa. Ara sí que ja hem penjat els esquís per aquesta temporada, tot esperant que la que bé sigui millor.

Desnivell: 1400m
Hores: 11h amb parades.

Bastiments 2.879m, 16/04/11

Ahir dissabte vam anar a Vallter per veure si encara podíem fer el Bastiments. Per si de cas ens vam emportar les botes de caminar.
Vam sortir de Sabadell a les 6h i vam recollir el Ramon a Ripoll. Al arribar a dalt a Vallter el panorama era desolador: molt poca neu, i la pala molt justeta. Tot i així hi havia dos grups amb esquís que estaven començant a pujar, cosa que ens va decidir a probar-ho nosaltres també.

Visió des de l'aparcament de dalt.

Donç apa, a posar pells i botes (Ostres!!!!!!!!!, el Miquel s'ha deixat les pells a Sabadell!!!!!!!!!!!!!). Decideix que pujarà a peu amb nosaltres, i disfrutar la baixada si ens deixa la neu.
Ens posem els esquís a peu de pista i comencem a pujar per la pista de la dreta, amb una neu molt dura, però com que ja hi comença a tocar el sol ens aguanta prou bé sense serretes.
Al final de les pistes dubtem de per on seguir: per l'Esquena de l'ase ens hem de treure els esquís un bon troç, i després és molt tiesso; hi ha una canal del mitg amb neu fins a dalt on hi ha un grup que està fent traça per allà, tot i que també ho veiem molt dret; i pel Coll de la Marrana es veu bé però des d'on som hem de baixar i un cop dalt ens hem de treure els esquís un bon troçet també.

Opció Esquena d'Ase

Opció canal

Opció Coll de la Marrana

Ens decidim per la canal del mitg. Mica en mica pujem fent llaçades però cada cop és més dret i la neu ja està molt transformada i no aguanta gaire. Jo decideixo treure esquís i pujar més ràpid i còmode a peu, però el Ramón segueix amb esquís fins a dalt la canal.

Dalt de la canal

Pala del Bastiments

Arribem així al peu de la pala del Bastiments. Podrem pujar sense treure els esquís, tot i que per baixar hi ha un pas molt estret que potser ens els haurem de treure o baixar amb escaleta.

Arribem a dalt i fer fi tenim un dia tranquil i amb sol a dalt del Bastiments. Gaudim del paisatge, mengem, fem fotos i ens preparem per baixar.

Ramon i Gra de Fajol al fons

Nosaltres dalt del Bastiments

Desfem el mateix camí, i per sorpresa nostra la neu es deixa fer força bé, sobretot a la canal que pensàvem que estaria encara més transformada, i per les pistes una primavera genial. Arribem així a peu de cotxe amb esquís, i només ens hem tret els esquís dues vegades en total. Tot un èxit per les expectatives que teníem.

Desnivell: 718m

Dificultat: S3

Norís per Boet, 2.826m 10/04/2011

Tot i la calor exagerada per ser el més d'Abril, hem cregut possible pujar al Norís.
La nostra primera idea era pujar pels Llacs d'Aixeus, però el Bartomeu i la Rosa ens han proposat pujar-hi des de Boet, que és més directe i la baixada és força millor.
Així, el dissabte al migdia marxem cap a la Vallferrera amb el Joan, el Xipi i el Bartomeu i la Rosa.
De camí hem parat a la Pobla de Segur per comprar xolís (estàvem a 31 graus).
Hem arribat al Pla de la Selva i ja ens esperàven el Bartomeu, per dir-nos que amb cotxe només podríem pujar uns 2km més. Hem decidit sopar i dormir al Pla de la Selva, on hem gaudit d'una nit amb un cel ben estrellat.


Sopant al Pla de la Selva

El diumenge ens hem llevat a les 5:45, i després de desmuntar els "llits" i esmorzar, hem pujat amb cotxe fins allà on ens han deixat les plaques de gel. Així que ha tocat carregar els esquís  a la motxilla una bona estoneta (1 hora aprox.). Quan hem arribat al pricipi de la canaleta encara no hi havia neu, així que hem començat a pujar muntanya amunt uns 20 minuts, fins que per fi hem trobat la neu i ens hem calçat els esquís. La neu no era molt bona aquest primer troç, però volta maria i volta maria hem anat ganyant alçada.

Ens hem plantat a sota dels Sentinelles, i els hem passat per entremitg fins que hem pogut veure el Monteixo i el Norís al fons.



La colla i el Monteixo al fons.

 Una mica més amunt ja ens hem plantat sota la pala final del Norís, on s'ajunta el camí que vé dels Llacs d'Aixeus. Hem parat una mica per menjar, i xino-xano hem pujat la darrera pala fins a dalt del cim, de 2.826m. Amb el bon dia que ens ha fet, per fi hem tingut un dia de calma a dalt del cim: sense vent i sense fred.

Norís amb la seva pala al fons

Eli pujant la pala del Norís

Dalt del Norís

Hem tret pells, i cap avall que fa baixada. Els primers 500m s'han deixat fer bé, però llavors hem hagut d'anar amb compte perqè la neu s'enfonsava molt, sobretot els darrers 300 metres. Així, els últims metres de neu, hem decidit fer-los caminat per fora la neu, ja que començava a ser perillós continuar amb els esquís.

Un altre cop a la pista i a caminar fins als cotxes.

Amb nosaltres han pujat una parella de Vic, el Ricard i la Feli, que han sigut uns bons companys d'esquiada. A veure si coincidim una altra vegada, sigui amb esquís o fent un barranc.

Desnivell: 1200m
Dificultat: S2-S3.
Track de la ruta

Pala Serrera, 3/4/2011

El diumege 3 d'abril ens vam trobar tota una colla a Sorteny.
Vam aprofitar que els del curset de la UES estàven allà per fer més ambient.
Va ser una sortida multitudinària, i encara que tots no vam arribar a dalt perquè a última hora es va girar un vent bastant fort i una mica de calamarçada, es pot dir que va ser tot un èxit.
Nosaltres vam fer noves amistats, i vam retrobar companys que feia temps que no vèiem.
A la pujada vam carregar els esquís fins que vam aconseguir creuar el riu una mica més amunt de la cabana de Sorteny, on se'ns van afegir el Bartomeu i la Rosa, que havíen dormit allà.
La baixada va ser millor del què ens pensàvem, i vam poder arribar amb esquís fins al pont de davant la cabana de Sorteny. La neu era molt tova, però encara es deixava fer. L'últim tróç pel bosc va ser tipus slalom d'arbres, on el ´Ramon va disfrutar com un vedell.