Intent Cresta del Gargantillar, 25 de juny del 2011

Després d'haver menjat la coca amb xocolata desfeta de casa els tiets, i d'haver fet el dinar per celebrar totes les celebracions del maig i juny, hem marxat cap a Andorra per passar el cap de setmana.
Hem anat a dormir al final de la carretera dels Cortals d'Encamp, on hi ha una estació intermitja del funicamp, i encara hi feia fresqueta.
El dissabte hem començat a pujar cap al refugi d'Ensangents, on després de perdren's una mica volent seguir el track que havíem marcat amb el mapa de l'Alpina, hem decidit seguir les indicacions del camí, i així hem arribat còmodament al refugi, on hem parat una estona per esmorzar.

Des d'aquí ja hem vist la cresta, que es veu una primera part més difícil i després ja sembla més senzilla.

Ens hem enfilat fins a un collet que marca la guia, i després d'encordar-nos hem començat a progressar.

De seguida hem vist que potser era una mica massa difícil per nosaltres, i tot i que hem provat de saltar algun tram per sota, i tornar a enfilar la cresta, hem decidit baixar per l'altra banda cap a la Coma dels Llops.

Posant els peus en remull.

Fins a baix als Llacs secs, ha sigut molt bonic, però a partir d'aquí el camí s'ha perdut i hem anat una bona estona caminant per sobre els rododèndroms com dues cabretes, fins que poc abans del Pas de la Clau hem tornat a recuperar el camí, i llavors ja ha sigut flors i violes fins al cotxe.

Travessant el riu pel Pas de la Clau

Després de desasuar-nos i descansar una estona i de fer els estiraments, hem decidit baixar fins a Escaldes on hem anat a l'Alpesport a comprar un mapa nou d'Andorra. Llavors hem pujat fins al llac d'Engolasters on pasarem la nit a l'aparcament. Com que encara és d'hora, decidim donar la volta tot passejant pel llac.

Mont Perdut, 12/06/11

Aquesta ha sigut la primera sortida que hem fet amb la furgoneta nova.
Hem triat anar a fer el Mont Perdut fent un recorregut circular.
Hem marxat el divendres 10/06/11 a la tarda amb el Ramon fins al poble de Nerín, on hem estrenat oficialment el què serà per molts anys el nostre petit "xalet ambulant".

El dissabte ens hem llevat a les 7h i després d'esmorzar tranquilament i acabar de fer les motxilles, hem començat a caminar a les 9h seguint el GR 15, en direcció al O Portiello passant per Sercué i  baixar així al Canyó d'Añisclo.

Arribant a Sercué

Entrada la Canyó d'Añisclo

Un cop a baix hem anat pujant fins a Fuen Blanca, gaudint d'un paisatge molt bonic.

Miquel al Canyó d'Añisclo

Canyó d'Añisclo

Arribant a Fuen Blanca

Fuen Blanca

Hem dinat a Fuen Blanca, i llavors hem seguit el GR 11 pujant per l'Oest pel Barranco de Arrablo fins al Collado Superior de Arrablo o de Fuen Blanca.

Miquel a Fuen Blanca

Ramon al Barranco de Arrablo

Barranco de Arrablo

Collado superior de Arrablo o de Góriz

Des d'aquí en lleuger descens fins al refugi de Góriz, on hem descansat, ens hem instal.lat i hem sopat.

Refugi de Góriz

Diumenge hem matinat i després d'esmorzar hem començat a pujar cap al Llac Gelat, amb un bon dia i bones vistes de la Vall d'Ordesa.

Ramon i Vall d'Ordesa al fons

Cilindre

Eli pujant al Llac Gelat

 Des del Llac Gelat hem començat a pujar pel llom i després per l'escupidera, on s'ha començat a tapar el dia, arribant fins a dalt del Mont Perdut 3.355m.

Mont Perdut i escupidera

Ramon pujant l'escupidera

Miquel, Eli i Ramon dalt del Mont Perdut

De baixada el dia ja s'ha començat a tapar més i amenaçava de pluja. Hem dinat 1 hora abans del refugi, i un cop allà, hem refet la motxilla i hem continuat la baixada fins a Nerín. Hem anat fins al Collado Gordo, deprés fins al Cuello Arenas, i des d'aquí hem baixat per un senderó  molt bonic que va tallant la pista fins a Nerín, on hem arribat una mica cansats.

Caminet des de Cuello Arenas a Nerín.

I després de sopar, hem tornat al nostre hotelet de primera.

Hotelet 5 estrelles, esteu tots convidats.

1r dia: desnivell pujada 1.000m
            desnivell baixada 100m

2n dia: desnivell pujada: 1.150m
            desnivell baixada: 2.050m

Castellgalí, 4/06/11

Avui hem fet una sortida de btt amb doble objectiu: anar provant el genoll de l'Eli amb la bici, i buscar un lloc des d'on fer la foto de Montserrat que volem pel menjador.
Hem triat una ruta que surt des de Manresa i va fins a Castellgalí pel costat de la carretera, i torna a Manresa per la banda oest. (Hem escurçat la ruta 1108 de la web Cicloide).
Hem marxat tard de casa, i hem arribat a Manresa a les 11:30h, i després de dubtar si sortíem o no pel temps, hem decidit provar-ho. Tot i així als 15 minuts ens hem hagut de refugiar sota el pont.

El primer tram és molt urbanitzat, i llavors seguiex el camí de Sant Jaume que passa per Monserrat fins a Castellgalí. Des d'aquí, un cop surts de les urbanitzacions ja millora, i és per aquí per on vindrem a fer la foto.
A partir d'aquí ens ha tornat a ploure dos cops més. El primer molt curt només ha donat temps d'entrar a l'aixopluc.

Però el segon ha durat ben bé una hora plovent a bots i a barrals, i miraculosament estàvem al costat d'un xiriguito abandonat que ens ha anat de maravella.

Quan ha parat, hem continuat, i ens hem trobat uns cucs de terra gegants. Sort que els del nostre compostador no són d'aquesta mida!!!

Finalment, hem arribat de nou a Manresa, una mica molls, ja que ha seguit plovent  tota la resta del camí, i ens hem jalat la Kirch i les cireres. Boníssim!

Roca encavalcada, 22/05/11

Ja que avui toca anar a votar, decidim fer una sortida curta pel matí.
La primera idea era anar a Montserrat, però el pare ahir ens va proposar seguir un track que havia fet ell per la zona de la Font del Llor i la Roca encavalcada.

El Marquet de la Roca

Aparquem passat el Marquet de la Roca, i seguim cap al Coll d'Eres passant per la Font del Llor. El camí puja i anem sols fins al coll, on decidim esmorzar mentre veiem tota la gent que puja o baixa de la Mola i el Montcau. Decidim saltrar-nos la pujada al Montcau, així que continuem seguint el camí de la Mola, on ens trobem el Jordi Massip i la Montserrat, que resulta que anàven a fer una part del mateix recorregut que nosaltres. Continuem junts, i de seguida girem a l'esquerre per veure les 3 tombes visigòtiques.

Montserrat des del camí de les tombes

Tornem al camí principal, i al cap d'una estona tornem a tombar a l'esquerre per baixar al cingle que ens permet veure la Roca encavalcada i l'Agulla Mitjana des de dalt. També tenim molt bona vista de la Màquina de tren.



L'Agulla mitjana



La Màquina de tren

Arribem fins al Paller i d'aquí tornem enrera, per acabar baixant per un camí un xic emboscat fins a sota de la Roca encavalcada.

Roca encavalcada des de baix

Des d'aquí desfem un curt tram, i seguim baixant fins que arribem  de nou al Marquet de la Roca.

I cap a casa a dinar i a votar.

Maladeta, 9/5/11

Tot i que nosaltres ja havíem decidit penjar els esquís per aquesta temporada, el Ramon ens va convèncer per anar a la Maladeta per la Salut. Al final va ser tan persuasiu que vam ser 10 de colla: el Ramon, el Bartomeu i la Rosa, el Joan, l'Albert i la Montse, la Pepi, el Manel i nosaltres dos.
Vam sortir el diumenge després de dinar i vam fer via fins a la Besurta, on com que era diumenge casi no hi havia ningú. Nosaltres dos ens vam quedar a dormir a la furgo, i els altres vuit van pujar a dormir a la Renclusa.
Després de sopar vam anar a dormir, encara amb sol i amb unes vistes de la Maladeta fantàstiques. La nit anterior havia nevat, i es veia neu nova per sobre els 2.400m.
Ens vam llevar a les 4:00am, i després d'esmorzar, desfer el llit i acabar d'omplir la motxilla, vam començar a caminar de nit cap a la Renclusa. Eren 3/4 de 5, i a 3/4 de sis arribàvem a la Renclusa, on la resta de la colla tot just començàven a esmorzar perquè el guarda s'havia adormit.

Sortint de la Renclusa amb els esquís a l'esquena.

Un cop tots tips vam començar a tirar amunt. Uns 5 min més encara amb els esquís a l'esquena i després ja als peus però amb una neu molt gelada. Vam anar pujant xino xano amb serretes fins a la base de la canal.

Arribant a l'alçada del Portilló Superior

 Allà es van quedar el Bartomeu i la Rosa i la Pepi, i els altres vam anar tirant amunt a poc a poc fins al cim.



La canal de la Maladeta



Ramon i Manel sortint de la canal

L'Albert i la Montse

A dalt del cim no feia gaire fred ni massa vent. Vam ganyipar una mica i vam fer la foto de cim.

Tots dalt del cim, i el Manel que fa la foto

La baixada de la canal la vam fer més lenta, sobretot per culpa meva perquè anava una mica insegura, però un cop a baix, vam treure grampons i avall que fa baixada. La veritat és que la neu estava bastant al punt tipus primavera fins al mateix lloc on al matí ens havíem posat els esquís. Llavors, un altre cop els esquís a l'esquena i cap al cotxe.
Vam dinar a Benasque i després camí cap a casa. Ara sí que ja hem penjat els esquís per aquesta temporada, tot esperant que la que bé sigui millor.

Desnivell: 1400m
Hores: 11h amb parades.

Bastiments 2.879m, 16/04/11

Ahir dissabte vam anar a Vallter per veure si encara podíem fer el Bastiments. Per si de cas ens vam emportar les botes de caminar.
Vam sortir de Sabadell a les 6h i vam recollir el Ramon a Ripoll. Al arribar a dalt a Vallter el panorama era desolador: molt poca neu, i la pala molt justeta. Tot i així hi havia dos grups amb esquís que estaven començant a pujar, cosa que ens va decidir a probar-ho nosaltres també.

Visió des de l'aparcament de dalt.

Donç apa, a posar pells i botes (Ostres!!!!!!!!!, el Miquel s'ha deixat les pells a Sabadell!!!!!!!!!!!!!). Decideix que pujarà a peu amb nosaltres, i disfrutar la baixada si ens deixa la neu.
Ens posem els esquís a peu de pista i comencem a pujar per la pista de la dreta, amb una neu molt dura, però com que ja hi comença a tocar el sol ens aguanta prou bé sense serretes.
Al final de les pistes dubtem de per on seguir: per l'Esquena de l'ase ens hem de treure els esquís un bon troç, i després és molt tiesso; hi ha una canal del mitg amb neu fins a dalt on hi ha un grup que està fent traça per allà, tot i que també ho veiem molt dret; i pel Coll de la Marrana es veu bé però des d'on som hem de baixar i un cop dalt ens hem de treure els esquís un bon troçet també.

Opció Esquena d'Ase

Opció canal

Opció Coll de la Marrana

Ens decidim per la canal del mitg. Mica en mica pujem fent llaçades però cada cop és més dret i la neu ja està molt transformada i no aguanta gaire. Jo decideixo treure esquís i pujar més ràpid i còmode a peu, però el Ramón segueix amb esquís fins a dalt la canal.

Dalt de la canal

Pala del Bastiments

Arribem així al peu de la pala del Bastiments. Podrem pujar sense treure els esquís, tot i que per baixar hi ha un pas molt estret que potser ens els haurem de treure o baixar amb escaleta.

Arribem a dalt i fer fi tenim un dia tranquil i amb sol a dalt del Bastiments. Gaudim del paisatge, mengem, fem fotos i ens preparem per baixar.

Ramon i Gra de Fajol al fons

Nosaltres dalt del Bastiments

Desfem el mateix camí, i per sorpresa nostra la neu es deixa fer força bé, sobretot a la canal que pensàvem que estaria encara més transformada, i per les pistes una primavera genial. Arribem així a peu de cotxe amb esquís, i només ens hem tret els esquís dues vegades en total. Tot un èxit per les expectatives que teníem.

Desnivell: 718m

Dificultat: S3